 |
| Margarita Chala |
Margarita Chala va néixer a Barcelona una mica més del migdia del día 12 d'octubre de 1903, filla
natural de Maria Micaela Chala, provinent de Consolación del Sur, província de
Pinar del Río (Cuba), que a la vegada era filla de Juliana Chala també de Cuba. Va morir en l'oblit el 12 de març de 1993 a la població d'Aimogasta que pertany a la provincia de La Rioja, a l'Argentina.
Ja de petita va començar els seus
primers estudis musicals a l'Escola Municipal de Música, seguint els de piano
sota les ensenyances del reputat professor Joaquim Canals -Pare de la gran
pianista i professora Maria Canals i Cendrós-.
A l'any 1922 obté el Primer Premi de piano de l'Escola Municipal de Música
de Barcelona. Aquell mateix any de 1922
se li anota el primer recital públic, que es va efectuar al Palau de la Música
Catalana el dia 12 de maig, amb el
següent programa: 1ª part Partita de J.S.Bach i Sonata op.10 nº 3 de Beethoven.
2ª part dedicada a Chopin amb les
seguents obres: Preludi nº 17 en la bemoll Major, Masurka op. 33 nº 4, Nocturn
op. 27 nº 2 i Scherzo op. 20 i la 3ª part començà amb el Albéniz que va
interpretar Evocación i El Puerto de la suite Iberia i acabar amb el Nocturn
(Somni d'amor) i Estudi de F. Liszt. |
| Programa recital 12 Maig 1922 |
El dia de Sant Josep de 1923 va retornar als escenaris i ho va
fer al Teatre Tívoli amb l'Orquestra Simfònica dirigida pel mestre Lamote de
Grignon. Segons la Revista Musical Catalana del mes de Juny , ens diu que varen
executar tres concerts a la primavera, actuant de solista al piano Margarida
Chala, alumna de l'Escola Municipal de Música de Barcelona, destacant el
Concert en sol major de Beethoven, que va obtenir un memorable èxit "revelà condicions excepcionals de
concertista esperançadores de legítims triomfs"
També La Vanguardia del 20 de
març va resaltar: "salió de sus
manos pletórico de vida y admirable en todos sus detalles (referint-se a
l'esmentat Concert en sol major). Fué ovacionada y obsequiada con un magnífico
ramo de flores"
Com es veu amb només quasi vint
anys va començà a donar concerts, essent presentada formalment en aquesta
ciutat amb un Recital a la Sala Aeolian el dissabte dia 30 de juny de 1923, d'aquest recital el crític de La Vanguardia que
signà com a Walter va dir d'ella: "Un
prodigio de niña dotada de un temperamento de gran artista. Diríase que ella no
se da cuenta de esto; su naturalidad, la ausencia de amaneramientos, y al mismo
tiempo lo acentuado (esculpido podríamos decir) de su expresión, que llega a ser profunda en ciertos momentos, delatan en
ella a la artista de temple, que en el ejercicio de su arte, cumple una
necesidad del espíritu más que los mandatos de una técnica escolástica.
Su técnica poco tiene que envidiar a la de algunos de los mejores
virtuosos que hemos oído. Pero es una técnica con alma; lo que equivale a decir
que sus interpretaciones están llenas de vida, de atractivo, de interés; que se
percibe al través de las páginas pianísticas que brotan de sus dedos, la
circulación de una sangre ardiente.
El concierto de anoche a cargo de esta excelente pianista brilló con
fúlgido destello, sobre un movimiento musical nulo ya en nuestra ciudad por los
rigores de la temperatura estival.
Mucho tenemos que alabar en el programa interpretado: la claridad tal
vez algo incisiva de la Partita núm.. 2, de Bach y dos Sonatas de Scarlatti, el
dominio del estilo en Schubert Mendelssohn, Chopin; la brillantez y fogosidad
empleada en las producciones de Albeniz, Falla y Liszt y el vigor, podemos
también añadir, que lo que no da de sí la fuerza muscular, femenina al fin, lo
suple el fuego interior que palpita y vibra. Pero que no da espacio a las
vaguedades y desmayos habituales en tal o cual página de Albéniz o Falla, ni
para adelgazar ciertas sonoridades de Mendelssohn. Buena idea la de sacar de
una injusta preterición la Balada op. 52 de Chopin, ciertamente no inferior a
sus hermanas.
El arte claro, vibrante y cálido de Margarita Chala suscitó elocuentes,
fervorosas aclamaciones, a las que, claro está, incorporamos la nuestra,
prediciendo a la joven pianista una abundante cosecha de provechosos éxitos ya
que tan buena semilla ha caído en tan fértil terreno.
Como de consuetud ella amplió amablemente su programa con producciones
de Beethoven, Chopin y Falla. De este último era la Danza de El Sombrero de
tres picos.
Margarita Chala tiene el don de conquistar a su público, luego de
pulsar las primeras notas y sabe mantener su conquista honradamente."
El 22 d'octubre de 1923 al Teatre Principal de Girona, va tenir lloc
el Primer concert de l'Associació de Música amb un Recital de Maragarita Chala.
La crítica menciona que "estuvo muy
bien, fué calurosamente aplaudida, obligándosele a tocar fuera de programa otra
obra (El sombrero de tres picos de Manuel de Falla), volviéndose a repetir
muchas y estrepitosas palmadas".
Un crític de Barcelona deia
d'ella que es una pianista completa i sobretot una maravillosa artista, que
després d'Albéniz, Granados i Malats, ningú li havia produït una emoció tan
profunda i una impressió tan intensa.
El mes de març de 1924. Quan a Londres triomfava la soprano lleugera Elvira
de Hidalgo, a la Scala de Milà obtenia grans èxits la també soprano catalana
Mercedes Capsir, Xavier Cugat debutava a Berlín amb un gran èxit, Mercedes
Plantada gaudia d'un grandiós èxit a Toulouse, etc..
La nostra exquisida pianista
Margarita Chala, donava un explendit recital a la Sala Pleyel de París, la 1ª
part amb obres de Bach, Schubert i Chopin i la 2ª part amb compositors ibèrics
Falla, Albéniz i Granados, finalitzant amb Liszt. Obtenint elogis i comentaris
molt falaguers a la prensa parisenca. Concretament "Le Figaró" deia
d'ella: "Margarita Chala era aún
ayer una desconocida para el público parisién. Mañana ella será célebre. No
podía soñarse una técnica más sólida, un juego más expresivo, una sonoridad más
rica y flexible"
Aquell mateix any de 1924 el 22 de juny a la Sala Mozart de
Barcelona, l'Associació Intima de Concerts hi celebrà l'ùltima sessió del Curs,
invitant a un recital a la jove pianista Margarida Chala que anava precedida
d'una molt bona crítica a París.
La Revista Musical Catalana núm:
248 de l'agost digué d'ella: "en el transcurs del seu recital va mantenir l'atenció fervorosa
de l'auditori que li aplaudí amb ben marcat entusiasme l'execució mestrívola
del programa compost del Concerto Italià de Bach, amb la Sonata op. 31 num. 3
de Beethoven, a la primera part i en les dues restants, de selectes composicions
de Schubert, Mendelssohn i Chopin, completades amb qualques modernes de Debussy
(Clair de Lune), Falla (Andaluza) i Strawinsky (Chez Petrouchka).
En aquestes darreres obres i, d'una manrea més especial encara, en la
Balada op. 52 de Chopin, la tasca de la senyoreta Chala es mostrà amb tot el
seu esplendor, reconeixent-se en ella un temperament musical de gran força,
destrament dirigit, i acompanyat d'una tècnica envejable per la seva fermesa,
assequible no obstant a una perfecció major que realçarà més encara els mèrits
de la jove concertista, que interpreta ja avui amb una emoció ben comunicativa.
Ens plau constatar aquí, l'èxit franc que l'auditori escollit de la
Intima dispensà a la senyoreta Chala, a la qual somriu un brillant
esdevenidor"
També el diari La Vanguardia va dir el següent: "Justo es ya que echemos las campanas al vuelo para proclamar las excelencias de esta insigne artista del piano. Ya contamos con una gran pianista nacida aquí, y que ha recibido aquí su completa educación musical. Y no vacilamos en ponerla ahora al nivel de los mejores pianistas que hemos oído, superando a algunas en más de un momento.
Sus interpretaciones adquieren siempre el más subido interés. Interés
mantenido en todo momento, sin excepción. Ninguna frase, ningún pasaje aparece
descuidado ni frío.
Todo se halla en su justo lugar, con su justo matiz, con su justa
expresión. Pero no quiere decir ello que se observe un predominio de a fría
razón, que se note una concepción sólo cerebral. Nada de eso. Cálida y viva,
robusta y sanguínea, franca y abierta, rica de temperamento, clara y luminosa,
aparece la música que interpreta la joven Margarita. No se advierte, además, en
ella ni esfuerzo ni violencia alguna ni el más ligero abandono, sino un
criterio magníficamente orientado, una encantadora amalgama de fogosidad y
serenidad un equilibrio completo entre las más antagónicas facultades. No se
excede en nada, pero tampoco se la encuentra insuficiente en nada. Gran
satisfacción para su maestro es el ver así modelada su obra espiritualmente. Y
no deja de ser reconfortante el pensar que Margarita Chala no haya necesitado
de los maestros extranjeros para llegar a tal grado de perfección; la riqueza
de su temperamento ha hallado su maestro adecuado, su guía conveniente.
No nos entretendremos en comentar detalladamente el programa. En cada
página ejecutada hallaríamos motivos de admiración y manantial de ponderativos
adjetivos. ....... se comprenderá que la personalidad de Margarita Chala es ya
algo definitivo. No es ya una esperanza, es una tangible realidad.
Únase nuestro homenaje al de los férvidos y entusiastas aplausos que
saludaban a la gentil artista".
En el transcurs d'aquell any de 1924, es van anar succeint diversos
recitals com el del 28 de juliol a Olot que va obtenir un èxit rotund. Però
també cal resenyar un fet que personalment tindria molta trascendència. Aquell
any el seu professor Sr. Canals, estava més neguitós que mai, la Margarita li
va preguntar a què és devia aquell estat i ell li va respondre que es tractava
de la seva filla Maria que estava molt malalta, sense pensar-s'ho dues vegades
ella es va oferir per a cuidar-la i ell si va negar, per por de què el tifus
que patia la seva filla se li encomanés a ella. Insistí tant que el mestre
hagué d'accedir a què fos ella la que la cuidés.
Aquest fet i una vegada Maria
Canals va estar fora de perill, provocar en ambdues una veritable i entranyable
amistat que perduraria per sempre, en paraules de Maria Canals: "va
esdevenir com a la meva germana gran i un més a la família". Més endavant
veurem que el debut de la gran concertista i professora Maria Canals, el va fer
a dos pianos amb la Margarita Chala.
A primers de 1925, al gener i febrer participa en recitals íntims a cases de
l'alta societat barcelonina.
El 15 de maig de 1925 dona un recital a l'Hotel Ritz, davant d'un
públic reduit, però selecte i elegant, que li va dispensar grans aplaudiments i
al que gentilment va oferir-los un bis.
El dia 13 d'octubre, l'endemà del seu aniversari de naixement, va oferir
un recital al Teatre Vigatà de Vic. Promogut per l'Associació de Música de Vic.
Com de costum va ser afavorida amb grans aplaudiments.
Com hem dit, a l'any 1925 i principis del 1926, Margarita Chala es convidada i
freqüenta habitualment les recepcions i festes organitzades per l'alta societat
barcelonina. Tots aquests esdeveniments no fan més que confirmar per par del
públic la gran categoria de la pianista i per ella, és una demostració constant
de perfecionament, seguretat i maestria en el seu art interpretatiu.
En el ple que celebra
l'Ajuntament de Barcelona el tercer dia
de febrer del 1926, se li és concedida una subvenció de 2.500 pessetes,
perquè pugui realitzar un curs d'alts estudis musicals a l'estranger
Al 6 de març en el recinte de l'Amparo de Santa Lucia (Avda.
Tibidabo), Margarita Chala, donà un recital amb obres de Bach, Beethoven,
Albéniz, Chopin, Schumann, Borràs de Palau i Paganini.
La crítica de La Vanguardia va dir el següent: "Lo primero que llama la atención en esta notable pianista es la espontaneidad con que, dentro de su virtuosismo hace que la música parezca cosa fácil. Su ejecución, no sólo es segura y ceñida a la estructura técnica, sino que se nos comunica llena de sentimiento, .... Interpretó una Romántica de Borras de Palau, que fue muy del agrado del público. A la robustez y holgura espiritual con que se compenetra con los más reconcentrados momentos líricos, une una pulsación sumamente
La crítica de La Vanguardia va dir el següent: "Lo primero que llama la atención en esta notable pianista es la espontaneidad con que, dentro de su virtuosismo hace que la música parezca cosa fácil. Su ejecución, no sólo es segura y ceñida a la estructura técnica, sino que se nos comunica llena de sentimiento, .... Interpretó una Romántica de Borras de Palau, que fue muy del agrado del público. A la robustez y holgura espiritual con que se compenetra con los más reconcentrados momentos líricos, une una pulsación sumamente
sensitiva, donde polariza su temperamento"
A finals d'aquell mes de març
Miquel Llovet escriu una carta a Frederic Mompou, recomanat-la, aquesta es la
seva transcripció:
"Barcelona - 29 Mars - 1926.
Senyor D. Frederic Mompou. Molt estimat amich = desprès d'enviarli el més
cordial saludo, tinch el gust de presentar-li la nostra eminent compatriota, la
pianista Senyoreta / Margarita Chala, la que's troba à París degut à una pensió
que l'hi ha otorgat el nostre Ajuntament. Dita artista és troba completament
sola y aïllada, i com es molt natural voldria fer-se sentir jà siga en públic ó
en privat. He pensat a més, que vosté i l'amich Emili Pujol ( à qui també
escrich ) podian fer quelcom en aquest sentit ........ ¿ no l'ha sentida mai à
la Chala voste !... Es verdaderament extraordinària - Però amb tot i esser
aixís, já sap vosté lo dificil que és el trobar l'ocasió de poguer donar els
primers passos. -Inútil es dir-li que l'hi quedarè agrahidissim en tot quant /
pugui fer per ella - ¿ no pensa venir aviat per aqui ?... Tinch verdaders
desitjos de veure'l - Ja sé que en Viñes té que donar ò ha donat ja unes primeres
audicions de vostè - mil felicitats - Rebi per últim un fort abràs de son bon
amich M. Llovet . Saludos à tots els Jacobys.
Finalment l' 11 de maig de 1926, Margarita Chala, féu el desitjat concert a
París, fou a la Salle Pleyel, amb el concurs de Alicita Felici, cantant i
Joaquim Nin, compositor. A la primera part del programa Margarita Chala va
interpretar, Toccatta et Fugue de Bach-Busoni i el Prélude Choral et Fugue de
César Franck. A la segona part Alicia Felici acompanyada per Margarita Chala,
van interpretar les Set Cançons Populars Espanyoles de Manuel de Falla. La
tercera part M. Chala va interpretar Evocación, El Puerto i Triana de la Suite
Iberia d'Isaac Albéniz. La cuarta part Alicia Felici, acompanyada al piano pel
mestre i compositor Joaquim Nin, van interpretar els Set Cants Populars
Espanyols del mateix Joaquim Nin. Finalment , la darrera part va consistir en
la interpretació a càrrec de Margarita Chala al piano de Chez Petrouchka de
Stravinsky, Chanson et danse de
Mompou i la Danza Ritual del Fuego de Manuel de Falla. Sens dubte va resultar
un èxit complet i la nostra Margarita va ser llargament aplaudida, tampoc no
cal dir, que la premsa parisenca es va fer resó d'aquest recital alabant molt ,
com no podia ser d'altre manera, la contribució de la nostra pianista.
De tornada a Barcelona
l'Associació d'Amics de la Música de Barcelona organitzà el XVII Concert del
Curs 1925/26 el día 17 de juny de 1926,
al Palau de la Música Catalana amb un recital de piano a càrrec de la nostra Margarida
Chala , al qual és anunciada com al Primer Premi de l'Escola Municipal de
Música de Barcelona, tot i que ja feia quatre anys que li va ser atorgat. La
programació va ser la següent: 1ª part: Toccatta i fuga de Bach-Busoni; Prelude
Chorat et fugue de César Franck. 2ª Part: Impromptu de Schbert; Hallucinations
de Schumann, Mazurca i Balada en fa menor, ambdues de Chopin. 3ª Part: Dansa
del foc de M. de Falla, Cançó i Dansa de Mompou i Tema amb variacions de
Paganini-Brahms.
D'aquest recital la crítica va
ser molt afalagadora a tota la prensa de Barcelona, podriem destacar a la
Revista Musical Catalana en el num. 269-271 fa els següents elogis referint-se
a l'esmentat recital: "posseeix
excel·lents qualitats d'executant. Té ja una tècnica interessant, treballada i
diu, exterioritza les produccions interpretades de manera sentida i fins,
sovint, vehement. Heus aquí, en veritat, un bell temperament d'executant de
concertista. No hi ha dubte que l'esdevenidor somriurà a la gentil, joveníssima
pianista. Cal, però, que no es cansi de treballar, de vigilar-se!.- X
En el primer semestre de 1927, es documenta un recital donat el
dia 21 de febrer a la Societat Filharmònica de Tarragona, en el que va triomfar
sense pal·liatius
El dia 20 de juliol del 1927, Contrau matrimoni amb Francesc Sánchez Puig a l'Església de
Vallvidrera de Barcelona.
El dia 9 d'octubre de 1927 va fer un recital al Saló del Consell de Cent
davant de tot el consistori de l'Ajuntament de Barcelona que la van aplaudir
molt.
A partir del recital a
l'Ajuntament, comença un període de descans per causa del seu embaràs que
culmina el dia 23 de maig de 1928, amb el naixement del seu fill
Siegfried (+ 6/06/2005), llavors tenia el seu domicili a Berlín, però la seva vida transcorrería entre Berlín i Barcelona.
 |
| Margarita Chala i el seu fill Siegfried |
El dia 10 de juny de 1928 s'inaugura el nou edifici de l'Escola Municipal
de Música de Barcelona al carrer Bruch cantonada València. En el discurs del
Sr. Andreu, cita a prestigiosos alumnes que han passat per l'escola com Pau
Casals, Maria Barrientos, Viñas, Malats, Granados, Sala i entre ells a
Margarita Chala, d'aquesta manera és dona justa rellevància als seus mèrits.
Aleshores es produeixen dos anys
d'estudi i criança del seu fill Siegfried. El primer esdeveniment que es té
constància es produeix a Berlín, el 22
de maig de 1930, en què amb motiu de l'arribada del dirigible "Conde
Zeppelin" a les costes de l'Amèrica meridional, l'Institut Alemany per a
estrangers de Berlín, va organitzar una festa molt brillant a la que assistiren
representants de les Ambaixades d'Espanya, Brasil, Perú, Ecuador, Bolivia i
d'altres, així com alts representants de Ministeris de Negocis Estrangers i
Cults del Reich, com també nombrosos professors de la Universitat Berlinesa,
membres de les colònies, espanyola, mexicana i altres repúbliques
sud-americanes. Després dels discursos de benvinguda i conferència versada amb
les relacions culturals entre l'Alemanya i els Estats Iberoamericans. El
violinista espanyol Ricardo Matas i la pianista catalana Margarita Chala van interpretar
vàries peces musicals, van ser molt aplaudits i ovacionats.
De Berlín també és la carta que
Jan Wall (productor) dirigeix a Frederic Mompou i que deia el següent: "Berlín el 22 de Noviembre 1930.
Kurfürstendamm 163. Estimado Federico, Incluso le mando un anuncio del
'Berlinés (Tageblatt?)' por cual Vd se dará cuenta de la abundancia de los
conciertos que dan aqui en Berlin y también de su #alta calidad#. Lo que
interesa a Vd es que sin duda se tocara por la primera vez una composición suya
aquí en Berlín "Cançó y dansa" es Margarita Chala que da un concierto
ignoro la calidad de esta artista _ ya me lo dira en su próxima carta _ lo que
siento verdaderamente no poder asistir a dicho concierto por tener clientes
aquí. Me dicen que el embajador español asistiría también y mucha gente de la
colonia española. Es cierto que habrá también una critica sobre este concierto
en el periódico. Ya le pondré al tanto. Cuando tiene gana de escribirme algunas
líneas hágalo ya sabe que siempre le recibiré con mucho interés. Saludos
afectuosos para toda la familia Jacoby y para Ud de su buen amigo #Juan#
També el novembre d'aquell mateix
any el Sr. D. Bonet des de Berlín escriu a "La
Publicitat": "A la llista de noms dels artistes musicals consagrat a
l'estranger- Pau Casals, Costa, Vinyes, Pujol, Caçador, etc. - Cal
adjuntar-n'hi un altre: el de Margarita Chala, concertista de piano.
Aquesta jove artista ja inicià els seus triomfs fa algun temps a la
Sala Pleyel de París. A Berlín, on resideix actualment, si bé ha fet pocs
concerts públics, han estat suficients perquè el públic i la crítica -exigents
com en cap més lloc- li reconeguin uns dots extraordinaris, tant tècnicament
com emotivament. Hom ha fet remarcar el domini mestrívol que posseïx de la
mecànica del piano que el corona amb l'expressivitat de sentiment que imprimeix
a les obres que executa. Per a ella ja no té secrets cap partitura; cal
sentir-la, però, en Bach,
Beethoven, Mozart, Liszt, per a fer-se càrrec del seu veritable valor i amb la
netedat i expressivitat com els interpreta.
No descuida, però, la música ibèrica: Granados, Albéniz, Falla, Garreta
i d'altres són inclosos en els seus recitals. A càrrec d'ella anà el recital
per a piano del festival de música ibèrica que es donà per ràdio a Berlín, i hem
de tenir en compte que per aquestes emissores hi desfilen els artistes més
eminents, no com succeeix, desgraciadament a Barcelona.
Un dels darrers èxits fou el concert que donà al Lessing Hauss amb
motiu d'una festa que s'hi celebrava. Actuà acompanyada d'un altre artista
català, el violoncel·lista Ricart i Matas, el qual resideix habitualment a
Londres i que també ha estat apreciat com una notabilitat pels amants de la
música d'aquella capital.
En aquesta festa hi assistí el públic més selecte en l'art musical, com
també tota la crítica berlinesa. Els comentaris no pogueren ésser més
favorables i unànimes; la premsa tingué per a ella els mateixos elogis que per
als artistes totalment consagrats, i el nom d'una nova eminent concertista de
piano catalana l'adjuntaven a la llista dels seus compatriotes.
Margarita Chala, però, no ha prodigat l'exibir-se públicament, i aixo
cal lamentar-ho, encara que se'ns diu que la temporada vinent té ja alguns
contractes per a Berlín mateix i hem d'esperar-ho joiosos perquè acabem de
donar-li el renom que es mereix."
El 18 d'abril de 1931 s'organitzà un concert en Honor del Mestre
Nicolau al Palau de la Música Catalana, en el que Margarita Chala interpreta
junt amb Enriqueta Garreta i Maria Canela el Concert en do, per a tres claves de J.S.
Bach de la qual no cal dir que va fer esclatà una gran ovació del públic. Hi
assistiren moltes personalitats entre les quals destacaven Macià, Companys,
Puig i Cadafalch, Gassol, Rahola, Coromines, Carrasco, J.M. Sagarra, Amadeu Vives i molts més. Hi havia
molta expectació perquè l'Orfeó Català estrenava el nou Himne de Catalunya "El cant del Poble" creat per Amadeu Vives, sobre un tema de Clavé i que
no pugué destronar "Els
segadors".
A mitjans d'any féu un important
Recital a la Sala Bechstein de Berlín, en la qual consagrà una part als
compositors espanyols, el públic i
la crítica berlinesos van fer de l'art de Margarida Chala les més entusiastes
lloances.
Tornem a veure a la nostra
pianista el 23 d'agost de 1931 al
Vendrell al Casal Garbí del barri marítim de Sant Salvador, Margarita Chala
junt amb Enric Casals, violí i Maurice Eidenberg violoncelo, van interpretar
vàries peces, destacant el trio en re major de Beethoven que ho van fer-ho de
forma magistral.
A
finals de febrer del 1932, Margarita Chala i Maria Canals ja portaven un any
assajant tres actuacions, dos concerts a l'Escola Municipal de Música i un al
Palau de la Música Catalana, segons havia preparat el mestre Millet, per
presentar al públic a la pianista Maria Canals, serien obres a dos pianos a on
Margarita, ja una pianista famosa, s'encarregaría del primer piano i Maria del
segón.
Durant
els primers dies de l'any 1932, Margarita Chala va tenir unes greus diferències
amb el seu marit, molts disgustos que van provocar situacions extremament
delicades i doloroses, tot plegat acabaría amb la separació posterior del
matrimoni.
En
mig de tot aixó, El mestre Millet va decidir que havía arribat el moment i va oferir a la Margarita i a la Maria, col.laborar
en un acte a l'Escola Municipal de Música a celebrar el dia de Sant Josep de
1932, a on es descubriría oficialment un bust del mestre Nicolau, obra de Josep
LLimona i es donaría a conèixer el testament del mestre Nicolau. Així és que
tot i el dolorós enrenou familiar, Margarita Chala i Maria Canals, el 19 de
març de 1932, van interpretar ambdues, la sonata
en fa per a dos pianos de Mozart (transcripció de Reinecke) amb una
execució excepcional i brillantíssima que va obtenir moltíssims aplaudiments
El dia 15 d'abril a les deu de la
nit es van obrir les portes del Palau de la Música Catalana. L'Orquestra Pau
Casals, feia el tercer concert de Primavera. Amb el concurs de Margarida Chala,
pianista; Enric Casals, violinista i Esteve Gratacós, flautista. Margarida
Chala va intervenir com a solista de piano en el Concert de Bach i de manera
mestrívola en la part de piano a la Primera Simfonia, en sol, per orquestra i piano
de V. D'Indy. Era un tribut pòstum a la memòria del músic francès que havia
mort poc temps abans. Era la primera audició feta per l'Orquestra Pau Casals i
va ser molt ovacionada.
Al matí del dia 24 d'abril de 1932 i al Palau de la
Música Catalana, va tenir lloc el
Concert Desè de l'Associació Obrera de Concerts (curs 1931-1932),
l'Orquestra Pau Casals dirigida per Pau Casals amb Margarita Chala, pianista,
Enric Casals, violinista i Esteve Gratacós, flautista, amb el següent programa:
Simfonia en mi bemoll de Haydn i
el Triple Concert per a piano, flauta, violí i orquestra de J.S. Bach va ser
aquesta la peça més aplaudida i en la 2ª part va interpretar la Setena Simfonia
en la de L.V. Beethoven.
El dia 18 de desembre del 1932 a les onze del matí i al Palau de la Música
Catalana. Es va celebrar el 5è Concert. de l'Associació Obrera de Concerts
(curs 1932-1933). Arran del concert del 24 d'abril, l'Associació va voler
invitar a Margarita Chala a un recital en el què apreciar totes les qualitats
extraordinàries de concertista.
El programa que es va presentà,
era el següent: Tema amb variacions, Haendel; Sonata op. 110, Beethoven;
Intermezzo, Brahms; Impromptu i Scherzo, Chopin; Clar de LLuna, Debussy; El
Puerto, Albéniz; Estudi, Saint-Saëns.
La premsa en va dir el següent: "Cal remarcar el domini mestrívol que té de la mecànica del piano
i el sentiment pregonament expressiu que comunica a les obres que executa, ja
siguin clàssiques, romàntiques o bé d'autors hispànics.
Remarquem, finalment, l'exempleraritat d'incloure en el programa l'obra
de Beethoven, d'una tan immensa transcendència estètica i de tan nombroses
dificultats interpretatives.
Cal lloar, doncs, la intel·ligència i la delicadesa de l'artista en
oferir-nos aquest nou i sublim tast de música beethoveniana, que doblement
honora la seva sensibilitat i la cultura col·lectiva".
La Revista Musical Catalana al
num: 350, referint-se a aquest mateix concert deia:
"Cal ésser un bon tècnic i un excel·lent estilista per a ben tocar
i ben dir, ben interpretar el programa que acabem de recordar. Doncs bé: la
jove i estudiosa pianista Margarida Chala executà i digué les pàgines ja
citades, de manera perfecta. Palesà que té una tècnica ja fàcil, completa, i un
estil correcte i suggestiu. Margarida Chala és una de les nostres millors
concertistes. Hauria de presentar-se més sovint en les nostres sales de
concert.-X."
Les desavinences conjugals amb el
seu marit cada vegada es tornaven més insuportables, a mitjans de 1933 s'inicia
el judici de divorci que finalment el día 7
de desembre de 1933, va ser vista per l'Audiència Provincial de Barcelona
Secció 4ª, la demanda de divorci de Margarita Chala Chala contra D. Francesc
Sánchez Puig.
Al cap de tres dies, el 10 de desembre, té lloc un recital a
dos pianos al Palau de la Música Catalana, dins del 5è. Concert Associació
Obrera de Concerts (fundat per Pau Casals) Margarida Chala i Enriqueta Garreta,
són les intèrprets. Programa 1ª part: Sonata 3 temps de Mozart. 2ª part: Valsos
Romàntics de Chabrier; Andante amb variacions op. 46 de Schumann; Variacions
sobre un tema original de Josep Fischhof. El públic les obsequia amb grans
aplaudiments.
Per fi el 19 de febrer de 1934 es produeix l'esperada inscripció de divorci
al Jutjat Nº 3 de Barcelona. Se li acava aquest interminable malson i és
troba lliure per començar una nova relació, i aquesta no es fa esperar, se la
veu sovint de parella amb Magí de Negrevernis i Feliu, ambdós divorciats i que
acudiren al Jutjat el 8 d'abril de 1936,
a on es van casar.
El dia 30 de desembre de 1936, Radio Associació de Barcelona anuncia per a
les deu de la nit un Recital de la pianista Margarita Chala. 1ª part
"Suite en si bemol" de Haendel, "Intermedio" de Brahms,
"Au soir" i "Allutinations" de Schumann. 2ª part "Dos
mazurcas" i "Vals" de Chopin, "La plus lente" i
"Serenata a la muñeca" de Debussy, tancant amb la
"Andaluza" de Falla.
Malauradament al juliol d'aquell mateix any, havia
esclatat la Guerra Civil Espanyola, fet pel qual varen decidir de marxar ambdós cap a l'Argentina. El seu fill Siegfried, ja ho havia fet abans (sembla que
amb documentació alamana, embarcà a Marsella en el vaixell "Campana"
que el portà fins a Buenos Aires).
.........
NOTA DE L'AUTOR:
Si volen veure la continuació d'aquesta biografia i saber-ne quelcom més de la gran pianista i professora Margarita Chala, poden visitar la seva pàgina web. Allà hi trobaran la seva biografia més completa i molta més informació:
https://margaritachalachala.wordpress.com/
Pel qualsevol cosa relativa a l'esmentada pianista poden posar-se en contacte a la mateixa web.
Moltes gràcies per la vostra atenció.
