Tal dia com avui 15 de desembre de fa 105 anys, moría a Barcelona, el gran guitarrista Francesc Tàrrega, com a homenatge i pel coneixement general, aquí trobareu una breu semblança.
 |
| Francesc TÀRREGA i EIXEA |
 |
| Casa Natal de Tàrrega |
Francesc
d’Assis Tàrrega i Eixea va néixer a Vila-real un 21 de novembre de 1852,
concretament en una casa situada a la plaça de Sant Pasqual, molt a prop del
Santuari del Sant. El seu pare Francisco Tàrrega i Tirado i la seva mare
Antonia Eixea i Broch, treballaven com a casers per a la comunitat de les mares
Clarisses del convent de Sant Pasqual. A raó de l’ocupació dels seus pares, el
noi era cuidat per una mainadera. Un dia se li escapar del seu costat i per
desgràcia va anar a caure a un canal de reg proper a casa seva. Aquesta caiguda
va provocar un fort xoc que li va danyar els seus ulls. Arran d'aquesta caiguda, el seu pare va
pensar que Francesc podria quedar cec per sempre.
Cap
al 1860 tota la família es van traslladar a Castelló i van fer manera de què
Francesc anés a classes de música, d’aquesta manera si sabia tocar algun
instrument, sempre podria guanyar-se la vida. Una vegada allí, va ser
curiosament un músic cec, Eugeni Ruiz, el que va impartir-li les primeres lliçons
musicals i després un altre cec en Manuel González, també conegut com “El cec
de la Marina” va ser qui el va iniciar a tocar la guitarra, que ja mai més la
deixaria. Aquest mestre va ser cabdal amb la seva formació, ja es guanyava la
vida tocant la guitarra i sabia molt bé tots els trucs, especialment per animar
la voluntat del públic, vers el seu sosteniment econòmic, secrets que va
ensenyar al jove Tàrrega i que aquest va aprendre de seguida.
Francesc
Tàrrega ja amb deu anys, tocava molt bé la guitarra. A principis del 1862 el
famós concertista Julián Arcas va fer un concert a Castelló de la Plana i va
tenir ocasió d’escoltar tocar al nostre jove. Va quedar tan impressionat que
recomanar als seus pares que l’enviessin a Barcelona per a millorar els seus
estudis musicals. Fent cas a aquesta recomanació van enviar al seu fill a casa
d’uns familiars, però vet aquí que al cap de poc va abandonar l’allotjament i
es va afegir amb un grup de joves músics tocant per tavernes i cafeteries per
guanyar alguns diners, deixant d’anar a classes al conservatori. En adonar-se’n
els pares, van fer que retornés a Vila-real immediatament.
La
situació econòmica de la família estava molt feble, el 1867 va néixer l'últim
dels vuit germans que va tenir, tanmateix
en Francesc va abandonar la família per buscar-se la vida tot fent concerts
pels pobles, fins que aconseguí una plaça de pianista al Casino de Borriana,
que va alternar amb una valenta defensa de la guitarra. Vet aquí que un dia el
va escoltar Antonio Conesa, un acabalat home de negocis i un important
comerciant de fruites, que li costejà un viatge a Madrid per poder entrar en el
Conservatori Nacional de Música. Allà hi va anar portant la seva primera
guitarra de qualitat fabricada per Antonio Torres de Sevilla el 1864 i que es
convertirà amb la seva preferida per sempre.
Així
doncs, tenim a Francesc Tàrrega amb 22 anys que viu a Madrid de rellogat en una
planta baixa del carrer de Jesús i María núm. 27 i entra al Conservatori de
Madrid a on va estudiar solfeig amb José Gainza, piano amb Miguel Galiana, harmonía
amb Rafel Hernando i composició amb el mestre Emilio Arrieta. En aquell temps
la guitarra només servia per acompanyar alguns cantants i l’instrument de moda
i el que es feia servir per als concerts era el piano. Però Arrieta veient la
gran qualitat de Tàrrega en un concert, el va abraçar i li va dir “La guitarra et necessita, i tu has nascut
per a ella”, llavors va deixar la seva carrera de piano i és concentrar
definitivament en la guitarra.
Després
de fer uns concerts a Barcelona, el mes de novembre de 1878, un diari català va
dir: "Tárrega és el primer
guitarrista d'Espanya". Fins al 1880 Tàrrega ensenya guitarra i feia
concerts regularment. Ja se’l començava a conèixer com el Sarasate de la guitarra (La
Correspondencia de España. Madrid). A l’hivern d’aquell any, el mestre
substitueix al seu amic i guitarrista Luis de Sòria en un concert a Novelda i
allà coneix a Maria Rizo, la que seria posteriorment la seva esposa. Al maig de
1881 es desplaça cap a França, fent concerts a Lió i París, amb un èxit
espectacular, coneix importants personatges de l’època, torna a Espanya i actuà
en diversos teatres, sent invitat a tocar per la Reina d’Espanya Isabel II,
després viatge a Londres a on coneix a la guitarrista Sydney Pratten (Catherine
Josepha Pelzer) i d’allí va tornar cap a Novelda per contraure matrimoni amb la
seva promesa Maria Rizo el 29 de desembre de 1881.
 |
| Tàrrega tocant davant dels seus amics a Barcelona |
La
nova família de Tàrrega es trasllada a Madrid, allà tindrien la seva primera
filla Maria Josefa el 31 d'octubre de 1882, que mor al cap de tres mesos. El
1884 s’establirien a Barcelona, primer al carrer de Cignàs i tres anys més tard
al carrer de Sant Lluís, al final el 1888, troben el seu domicili definitiu al
primer pis del num. 234 del carrer de València. Des de Barcelona viatjarien a
multitud de llocs per oferir concerts, Perpinyà, Cadis, Madrid, Niça, Mallorca,
París, València, etc.. Just a València coneixeria a una rica viuda Conxa Gómez
de Jacoby, que seria la seva protectora artística, prestant-li la seva casa de
Sant Gervasi a Barcelona i es aquí a on compon la majoria de les seves obres
mestres tan famoses.
En
tornar d’un viatge a Granada, escriu el trèmolo “Recuerdos de la Alhambra”. El 1889 compon el "Capricho Morisco o Capricho Àrabe". L'any 1892 Tàrrega i
Joan Manén (virtuós del violí), tocant junts en un celebrat concert a Sabadell.
 |
F. Tàrrega pintat per
Vicenç Castell 1904 |
Tàrrega
continuà els seus grans concerts a Bilbao, Gènova, Milà, Florència, Nàpols,
Roma, etc. Fins que arribà a l’any 1902, amb 50 anys, no es sentia a gust amb
el so que estava obtenint de la seva guitarra i tot jugant-se el seu prestigi,
decideix tallar-se les seves ungles a poc a poc fins a fer-les quasi
desaparèixer, així s’endureix els dits fins a obtenir el dolç so característic
de la seva escola.
Francesc
Tàrrega era un home sensible, afectuós i molt generós tenia amics de tota
condició social, ajudant-los sempre, aquesta forma de ser va fer que es gastés
la majoria de diners que havia guanyat. Arriba l’any 1906 en qué una hemiplegia
el deixa paralític de la meitat esquerra del seu cos, la recuperació va ser
molt lenta i penosa, acabant de buidar les arques familiars. Els seus amics li
van tornar el favor i organitzaren una sèrie de concerts bimensuals anomenats
“Audicions Tàrrega” en qué els seus amics pagaven al mestre per les seves
interpretacions. Tàrrega logrà recuperar-se i tornar a fer concerts per la
regió valenciana.
 |
| Monument a Tàrrega a Vila Real (Castelló) |
A
Picanya compon les seves últimes obres “Endecha” i “Oremus” datades al 2 de
desembre de 1909, l’endemà se sent malament i torna a Barcelona, romanent a la
seva casa del carrer de València fins que el dia 15 de bon matí es produeix la
seva mort.
I
fins aquí la vida d’aquest gran compositor que va ser Francesc Tàrrega, diré
per últim i com a curiositat que la firma d’aparells telefònics NOKIA, va escollir
el to de trucada "Nokia Tune"
dels seus mòbils, d'una peça de Tàrrega anomenada El Gran Vals, concretament el
compassos del 13 al 16; també han fet servir peces seves Mike Olfield i han
aparegut en vàries pel·lícules com Entre Copas de l’any 2005.
Aquest escrit pertany al guió corresponent al programa de ràdio presentat i dirigit per un servidor, que es
va emetre el dia 7 de febrer de 2010, dins de l'espai El Mirador Musical a la
RTV de Barcelona.
