Tantmateix, si
hi ha un músic que fa la seva feina, les seves interpretacions, ja sigui com a
solista, ja sigui en el si d'una formació musical, de manera perfecta i professional, tothom convindria a dir
que fa la seva feina, això sí, ben feta.
Però hi ha
músics que fan quelcom més que la seva feina ben feta, excel·leixen en ser uns
virtuosos del seu instrument. Ara bé, el personatge que avui en porta a
escriure aquesta semblança, en la meva opinió, és molt més que el que he
descrit.
No tan sols fou
virtuós del seu instrument, sinó de varis, tiple, saxofon, violí, bateria i
altres, tot un molt bon professional de la música i un bon company dels seus col·legues.
En Narcís Paré,
se’l recorda per tot això, però també per ser una persona, discreta, a vegades
introvertida, lleial, afable, bona persona i que ajudava desinteressadament a
qui ho necessitava, per tot plegat, crec honestament que es mereix el nostre
homenatge, si més no, dedicant-li aquesta, la seva semblança.
 |
| Narcís Paré i Ros |
Narcís Paré i Ros, nasqué a Palafrugell
un calorós dimarts dia 3 de setembre de l'any 1912, a la casa del número 21 del
carrer de Sant Sebastià, era fill de Margarita Ros i Ramón i de l'Ezequiel Paré
i Corredor, de professió taper, ambdós del mateix Palafrugell. Els avis per
línia materna l’Ambrosio Ros Bayell, era de Llagostera i la Narcisa Ramón
Esteva de Palafrugell, mentre que els avis per la línia paterna eren Ramón Paré
Juanals, mariner i na Rosa Corredor Avellí, ambdós de Palamós.
Entremig de taps en “siset” com se’l anomenava
de petit, va tenir una infància com la dels altres nens i nenes de Palafrugell,
res destacable.
Un bon dia el seu tiet, germà de la seva
mare, que era capellà i donava classes de música i de solfeig, estava donant
classe i el petit "siset"
estava quiet assegut en una cadira sense dir res, però molt atent a la lliçó
que estava donant el seu tiet. Sempre posava molta atenció a les classes de
música, però mai havia dit res, de petit ja es mostrava un xicotet quiet i
callat, però sense perdre de vista el que passava al seu voltant. Acabada la
classe el seu tiet li preguntà que li havia semblat i si li havia agradat prou;
no li respongué res, al cap d’una estona el mestre li preguntà "T'atreveixes a fer-ho tu ?" i el
petit li respongué "prou que sí, ho
provaré" i el capellà quedà bocabadat, en veure que el petit "siset", sense haver-ne fet
cap classe, només d'oïda, va interpretar el que el mestre li posà al davant.
Així naixia el "músic, el gran músic" que esdevindria amb el temps. El
seu tiet continuà fent-li classes, i després també en Trifó Bonnany, que a part
de mestre, pràcticament va representar el seu tutor, esdevenint molt important
en la canalització del seu futur musical.
 |
| Trifón (Trifó) Bonany |
-Trifó
Bonany (1861-1939), fou
un gran músic i mestre excepcional, dominava com ningú el flabiol, la tenora,
el tible i el clarinet, va arribar a ser el primer clarinet de l'Orquestra del
Gran Teatre del Liceu, després també va tocar amb l'Orquestra Fatxendes de
Sabadell i alternava amb els celebres "Escalas" de Barcelona. Com a
professor va tenir un nombre molt important d'alumnes que destacaren com en Narcís Paré, Llibert Juananls, Josep
Morell, Francesc Clapés, Miquel Bravo, Teodor Plaja, Joan Ribas, M. Bofill,
Francesc Ametller, Albí Colom, Joaquim Borràs, Josep Gri, els germans Llavià i
un llarg etcètera.-
Amb onze anys ja el veiem guanyador d’una
sardana revessa, va ser el diumenge dia 27 de maig de 1923 “es va celebrar al Casal, en mig de molta
animació, el concurs de la sardana revessa, guanyant el primer premi la colla
composta per les Srtes. Antonia Peya, Maria Plá, Rosa Plá i els joves Narcís
Paré, Josep Bonnay i Joaquim Paráis, i el segon la colla de joves en Nicolau
Bofill, Martí Deulofeu, Cassimir Ferrer, Salvi Corominas, Josep Silvestre i
Conrad Bofill”[1].
Una vegada fets els catorze anys o potser
inclús abans, el cas és que a mitjans del 1926, formava part d’un quartet que
després va passar a Cobra-Orquestra L’Empodanesa de Palafrugell. Amb en
Frederic Torrent, que moriria al juliol d'aquell any, Sebastià Carreras i
Nemesi Fàbregas. Malauradament cap a finals d’aquell any, es va dissoldre.
Cal destacar que el día primer de
novembre de 1926, diada de Tots Sants, va tenir lloc al saló d’espectacles del
Centre Fraternal de Palafrugell la vetllada organitzada per l’entitat
mutualista “La Previsió Obrera” com acostumava a succeir aquesta vetllada
servia per donar a conèixer artistes palafrugellencs. A la primera part es va
representar l’obre de teatre “El Jardí de l’Amor” de Josep Maria de Sagarra a
càrrec de la secció dramàtica de “La Previsió”. Mentre que la segona part començà
amb unes belles cançons a càrrec del tenor local n’Antoni Heras acompanyat per
pianista Josep Mª Bofill, qui després de tocar dues peces, acompanyà al piano amb
una sonata de Tolrà que tocà a la flauta, el joveníssim Narcís Paré, del qual
el diari Baix Empordà[2] va dir:
“Narcís
Paré, qui evidencià prometedores condicions que no dubtem que si sap seguir la
via dretera empresa, li portaran els més saborosos fruits”.
Recomanat sens dubte, pel mestre Bonany,
per Sebastià Carreras i d’en Nemesi Fàbregas, l'any 1928 amb només 15 anys
entrà a formar part de la Cobla-Orquestra Palafrugell.
-La Cobla-Orquestra de Palafrugell, s’havía
fundat feia un any (1927) i arreplegava a diversos músics procedents
d’orquestres i cobles que s’havien dissolt, com era el cas de la
Cobla-orquestra L'Empordanesa (Sebastià Carreras, tenora), la Cobla-Orquestra
La Principal de Pals (Lluis Hereu, cornetí; Fortunat Escarrà, fiscorn i M.
Mayoral, tible), Cobla-orquestra La Principal de Torroella (Josep Galcerán,
fiscorn i Director; i Sebastià Bonany, tenora) i de la Cobla-Orquestra Antiga
Principal de La Bisbal (Lluis Felip, tible).-
En definitiva la formació fundadora de la
Cobla-Orquestra Palafrugell estava composta per: Lluís Hereu (cornetí), Martí
Jonama (cornetí), Fortunat Escarrà (fiscorn), Josep Galceran (fiscorn i
director), Pere Vilà i Casademont (trombó) i Joan Esponellà (contrabaix), Ignasi
Marquès i Gispert (flabiol), Miquel Mayoral i Gumbau (tible), Lluís Felip i
Carreras, Sebastià Carreras, i Sebastià Bonany (tenores).
La següent fotografia pertany al segon
any d’existència de la formació i la primera en què veiem retratat a en Narcís Paré (primer per l’esquerra). Al
bell mig de la fotografia es veu la gent com ballant una sardana, testimoni de
la creixent afició per les tradicions del poble català.
 |
| Cobla Orquestra Palafrugell al 1928 |
D'esquerra a dreta, i de dalt a baix: Narcís Paré i Ros, Fortunat Escarrà,
Nemesi Fàbregas ("el Gravat"), Jaume Saliné, Lluís Hereu, Marià Pont,
Tomàs Amich, Sebastià Carreras, Amadeu Jofra i Francesc Felip i Girona.
A l’any següent amb només disset anys
continuava amb la Cobla-Orquestra Palafrugell, cal dir sense caure en l’error,
que era l'integrant més jove d’aquella formació musical:
 |
| Cobla Orquestra Palafrugell al 1929. |
Al darrere: Tomàs Amich, Nemesi
Fàbregas ("el Gravat"), Marià Pont, Lluís Hereu i Sebastià Carreras. Al davant: Narcís Paré, Amadeu Jofra, Jaume Saliné, Fortunat Escarrà i Jaume Frigola.
D'aquells primers anys amb la formació palafrugellenca, destacava una anècdota curiosa: D’ençà que va morir en Francesc Matllería (un gran hisendat de Palafrugell) que tot i deixar clar en el seu testament que volia un sepeli en la més estricta intimitat, la seva vídua na Conxa Mascort, va decidir contractar a l'Orquestra Palafrugell, perquè toqués, no pas marxes fúnebres ni res semblant, sinó música ben alegre i animosa. Tantmateix, cada any, aquesta formació era contractada per a fer un concert al Centre Fraternal i també al cementiri a on hi havia la tomba del finat, na Conxa donava un cop a la làpida i al cap d'uns instants deia als músics "Diu que ja està a punt" i l'Orquestra Palafrugell començava a tocar peces festívoles, això va durar ben bé uns quants anys.
Heus ací que a l’any següent el 1930,
passa a formar part de la Cobla-Orquestra La Principal de Palafrugell, de la
que acabava de sortir el seu mestre en Trifó Bonany.
La Cobla Orquestra La Principal de
Palafrugell al 1930.
Narcía Paré, al mig primer per l'esquerra.
La Cobla-Orquestra La Principal de
Palafrugell fou fundada l’any 1890, successora de la Cobla La Vella del 1875,
per això alguns encara l’anomenaven aleshores com els de la Vella. Aquesta
Orquestra va existir fins al 1977. Aquí una fotografia amb la formació de l’any
1922:
La següent fotografia correspon a la
temporada de 1931, Narcís Paré
continua sent un dels músics més joves de l'Orquestra.
D'esquerra a dreta, i de dalt a baix: Narcís Paré, Francesc Clapés i Lliberat
Juanals; Francesc Ametller, Alfons Ferriol, Joan Ribas i Josep Camós; Pere
Ferriol i Teodor ("Doro") Plaja; Albí Colom i Emili Alemany.
La revista palafrugellenca “Can Bech”[3],
ho descriu d’aquesta manera:
“Ja des del principi d’any, les orquestres
oferien els seus serveis als pobles que llogaven músics per la Festa Major. Amb
tren, cotxe o tartana, les formacions musicals dels Baix Empordà es desplaçaven
arreu de les comarques de Girona i Barcelona. La gran majoría dels músics
tenien també un ofici “que es podia deixar”; eren sabaters, tapers, barbers,
fusters i pagesos que havien aprés solfeig i atocar un instrument amb mestres
com el Sr. Trifón, el senyor Vilaró, l’Angelet....
Calia
doncs, retratar-se i fer propaganda. En aquesta fotografía de la Principal dels
anys trenta, veiem a l’escenari del Centre Fraternal davant d’un decorat
teatral a....
 |
| Orquestra La Principal de Palafrugell al 1932 amb formació de jazz. Foto ©A.M.Palafrugell |
Al darrere: Albí Colom
(saxofón), Lliberat Juanals (trombó de vares), Pere Ferriol “Pere Tit” (contrabaix), Francesc Clapés
i Arnald Sàgols "es Pilot" (trompetes). Al davant: Narcís Paré (jazzband = bateria), Josep Camós (violinòfon i cantant),
Joan Ribas (saxofó), Emili Alemany (banjo), Frederic Sirés (piano) i Teodor
"Doro" Plaja (banjo). Davant
d’en Josep Camós a terra hi han els cons de llaune que es feien servir per
ampliar la veu. Al violí també s’hi ha incorporat una mena d’embut amb la
mateixa finalitat. No faltaven recursos per fer-se sentir!!”
Arribem el febrer del 1933, surt la
llista dels minyons concurrents al reemplaç per fer el servei militar aquell
any, en el que hi figurava en Narcís i 65 nois més. A l'octubre van sortejar
els soldats per fer el servei militar, la por que hi havia a les families és de
què els hi toqués anar a l'exèrcit d'Àfrica, però va haver-hi sort i cap dels
mossos de Palafrugell li va tocar anar al continent africà. En Narcís Paré va
tenir la fortuna d'engrossir l'anomenat "Cupus d'instrucció".
És aleshores quan, recomanat també per en
Trifó Bonany, s'en va cap a Sabadell, allí en Narcís Colom que formava part de
la Cobla La Principal del Vallès, havia suscitades tensions en el si de la
Cobla, pel fet que ell i el tenora Josep Juvert, destacaven en el conjunt per
les seves extraordinàries actuacions, cosa que a la tardor del 1932 va portar
al seu acomiadament. Aquestes dues vacants van ser cobertes pel tenora Baldomer
Castelló i pel nostre tible Narcís Paré.
Així doncs la temporada 1933-1934 ja forma part de la Cobla La Principal del
Vallès de Sabadell, junt amb Ernest Llenas, flabiol; Josep Sarret, tible,
Baldomer Castelló i Francesc Jorba, tenores; Andreu Vilanova i Francesc
Sabatés, trompetes; Marius Monné, trombó; Miquel Ferrer i Pere Vidal, fiscorns
i Joan Roca, contrabaix. Malauradament no he trobat cap fotografia d’aquell any
en què hi figurés en Narcís Paré.
-La Cobla-Orquestra La Principal del
Vallès de Sabadell, fou fundada l'any 1920. En un principi estava formada per
músics provinents de la Banda Municipal de Sabadell i de la Banda Moderna. Van
estar actius fins a l'any 1995, aproximadament.
Tantmateix amb un bagatge que
l'acreditava com un gran músic, el 1934-1935 va anar a formar part de l'Orquestra
“Els Fatxendes" de Sabadell.
 |
| Orquestra Fatxendes a l'any 1935 |
Aquell any de 1935 l’Orquestra Fatxendes
estava composta per Pere Torres Tarragó (piano), Josep "Pepet"
Ballada (contrabaix), Ramon Tarragó (bateria), Pío Torrecillas, Narcís Paré, Baldomer Castelló i
Francesc Almazán (saxos), Enric Tarragó i Adolf Carbonell (trompetes), Lliberat
Juanals (trombó) i Antoni Tarragó (violí).
 |
| Orquestra Fatxendes a l'any 1935. Narcís Paré, al mig, primer per la dreta |
Però heus aquí que el juliol de 1936 va
esclatar la Guerra Civil, fet que va dificultar el desenvolupament correcte de
l’orquestra, així tenim que al desembre d'aquell mateix any "Els Fatxendes”
van fer un últim concert i poca cosa més se’n pot parlar d'aquella formació,
durant el període de la confrontació civil, fins al 1939 que apareix de nou.
 |
| Orquestra Fatxendes al 1936. Narcís Paré, quart per l'esquerra. |
La seva germana Rosa ja abans d’escxlatar
la Guerra Civil, van marxar amb el seu marit en Peret Cuscó, cap a França. Amb
el que els seus pares restaren sols i en Narcís se’n tornà cap a Palafrugell a
fer-los-hi companyia. Llavors és quan es casa amb la jove Ester Roglans i a les
acaballes de la contesa, naixia el seu únic fill, en Xavier Paré i Roglans.
Finalitzada la desfeta que va comportar
la Guerra Civil, les orquestres van cercar i recompondre les seves formacions,
com que Els Fatxendes encara no s'havien posat mans a l'obra en aquesta tasca,
Narcís amb vint-i-set anys, va optar per formar part de la prestigiosa Cobla La
Principal de La Bisbal, capitanejada pel gran Conrad Saló, s'havia envoltat de
bons músics i com no, en Narcís hi va tenir el seu lloc, va substituir a en
Lluci Badosa.
 |
| Cobla La Principal de La Bisbal al 1939. Narcís Paré al mig a la dreta. |
 | ||||
| Cobla La Principal de La Bisbal a l'any 1940. Narcís Paré dret, quart per l'esquerra. |
Aquestes darreres fotografies van ser
emprades en els cartells de les temporades següents fins al 1944.
 | |||||||||||
| Cobla La Principal de La Bisbal. Cartell 1940-1941 |
Aquí
vegin el cartell de la temporada 1940-1941, en la que es presenta La Principal
de La Bisbal com a Cobla, Orquestra y Jazz, que aleshores estava molt de moda.
Narcís Paré dret, quart per l'esquerra.
Cobla La Principal de La Bisbal.
Temporada 1941-1942.
Narcís Paré, al mig a la dreta.
Al
cartell de la Temporada 1943-1944, repeteixen la fotografía dels anys
anteriors.
Al
cartell de presentació de la Temporada 1944-1945, canvien la fotografia i opten
per posar-hi les cares dins d'un cercle.
 |
| Cobla Orquestra La Principal de La Bisbal 1944-1945. Narcís Paré, primer dreta segona fila |
A La Principal de La Bisbal s'hi va estar
des de 1939 fins al 1948, així el cartell de la Temporada 1947-1948, va ser
l'últim en què tocaria amb aquesta formació.
 |
| Cobla Orquestra La Principal de La Bisbal Temporada 1947-1948. |
 |
Cobla La Principal de La Bisbal. Detall de la fotografía del
Cartell.
Narcís Paré, primer tible, assegut, segón per l'esquerra
|
L'any
1948 entraria a formar part de la Cobla-Orquestra La Selvatana de Cassà de la
Selva, en la que hi restaria fins
a l'any 1955.
 |
Cobla Orquestra La Selvatana a l'any 1948.
Narcís Paré, primer assegut a la dreta
|
 |
Cobla Orquesta La Selvatana. Cartell temporada 1951-1952
Narcís Paré, segón a la fila del mig d'esquerra a dreta
|
Lamentablement
el 1952 va morir la seva esposa, fen-se càrrec la seva cunyada del seu únic
fill, Xavier.
Com hem dit abans, el 1955 deixa la Cobla
Orquestra La Selvatana per entrar a formar part d'un nou projecte “la futura
Cobla-Orquestra Costa Brava”, però les gestions i la tramitació, es demoraven
més del compte.
En aquells moments un grup de músics
encapçalat per en Narcís Paré,
decideix formar una nova Orquestra a Palafrugell a la que li van posar el nom
de Tropicana i van començar a actuar per l’Empordà, tot esperant la creació del
nou projecte esmentat.
 | ||
Orquesta TROPICANA de Palafrugell a l'any 1955
Narcís Paré, primer per l'esquerra. |
Aquesta Orquestra Tropicana va tenir molt
èxit, tant és així, que es van plantejar de continuar, però no ho van fer,
perqué tots havien agafat d’antuvi el compromís en el nou projecte.
Cal destacar també en aquesta formació la
figura d’en Josep Bastos i Fàbrega, era el més jove de tots i a càrrec seu estava
la veu cantant (vocalista) i la guitarra.
 |
TROPICANA 1955. Narcís
Paré i Josep Bastons, tercer i quart per la dreta.
|
Si més no, aquest èxit de la Tropicana,
va propiciar que tant Mauné com Morell que hi treballaven, enllestissin de
seguida la nova formació; al febrer de l'any següent (1956) es va donar a conèixer
la Cobla Orquestra Costa Brava.
La primera formació estava composta per: Josep
Bastons (veu, guitarra i bateria), Bofill (violí, saxo i tenora), Juanals
(trompeta, violí i acordió), Palet (trombó i fiscorn) i Narcís Paré (flauta, saxo i tible). Santiago Bañeras (trombó, violí
i viola), Joan Bofill (trompeta i violí), Joaquim Coma (trompeta i violí),
Jaume Esteve (saxo i tible), Josep Joli (contrabaix i violí), Lliberat Juanals
–pare de l’Emili– (trombó i fiscorn) i Joaquim Ribas (saxo i tenora)
 |
Cobla Orquesta Costa Brava fotografiats a la Sala Edison al
1956.
Narcís Paré, segón assegut d'esquerra a dreta
|
 |
Cobla Orquesta Costa Brava a Tortellà a l'any 1956
Narcís Paré, segón assegut per l'esquerra
|
 |
Orquesta Costa Brava a l'any 1956.
Narcís Paré, segón primera fila d'esquerra a dreta
|
L’octubre de 1957, que és quan es
contracten els músics per les pròximes temporades, el Sr. Morell, li va
proposar d’anar-s’en al Brasil a tocar amb l’Orquestra Casino de Sevilla. De la
gira que feien per tot Amèrica, només arribaven notícies de l’èxit que estaven
tenint per aquelles terres. En Narcís no s’ho va pensar dues vegades i se’n hi
va anar.
 |
Orquesta Casino de Sevilla (antiga Els Fatxendes) a l'any
1957
Narcís Paré, al darrera tocant la flauta
|
 |
| Actuacions de Casino de Sevilla a Rio |
Es va incorporar a principis de novembre del 1957, les actuacions no paraven, per fer-nos una idea, només cal mirar el següent mapa dels voltants de Rio de Janeiro a on tots els punts marcats, son ciutats i poblacions a on van actuar. També ho van fer a la Ràdio TV-Tupí, a on també va participar en Narcís Paré.
 |
Orquesta Casino de Sevilla a l'any 1960
Narcís Paré, darrera tercer per l'esquerra
|
En la fotografia precedent, sembla que
tots estant xiulant, probablement la "Marxa
del Coronel Bogey" tema central de la pel·lícula "El puente sobre el Rio Kwai" que aleshores gaudia de
gran èxit i popularitat arreu del món.
Al darrere: Joan Pijoan (piano), Josep
("Pepet") Ballada i Josep Rué. Al mig: Joan Oller, Josep Cunill, Narcís Paré, José Luís Rodríguez, Enric
Alemany i Víctor Ferrer. Al davant: Agustín Dávila, Antoni Tarragó i Enrique
España.
En una actuació a la ciutat de Bel·lo
Horizonte (capital de l’estat de Minas Gerais) va conèixer a Nadir
Vasconcellos, va ser un amor a primera vista i no es van separar mai més. Es
casaren al Novembre de 1959 i al cap de poc temps és van traslladar a
Palafrugell.
En arribar a Palafrugell de seguida corre
la veu i en “Pèla” que es com se l’anomenava a Joan Busquets, es posa en
contacte amb en Narcís, per muntar una formació que es va conéixer com a conjunt
Don Juan:
Conjunt Don Juan. D'esquerra a dreta: Narcís Paré, Frederic Coll, Francesc
Clapés, Manel Iglesias i Galceran, Joan Busquets ("Pèla") i Josep
Vilahur.
El 1966 en Narcís Paré junt amb Llibert Juanals, entra’n a la Cobla-Orquestra
La Principal de La Bisbal. Ambdós havien estat companys a Els Fatxendes, a la
Tropicana, i a la Cobla Orquestra Costa Brava.
 |
Cobla La Principal de La Bisbal a l'any 1967
Narcís Paré, assegut primer per la dreta
|
 |
Cobla La Principal de La Bisbal a l'any 1967 a Andorra la
Vella
Narcís Paré, segón per la dreta
|
 |
Cobla La Principal de La Bisbal a l'any 1968
Narcís Paré, segón de dreta a esquerra en primer terme
|
 |
| La Principal de La Bisbal al 1968. Narcís Paré en primer terme |
 |
Cobla La Principal de La Bisbal a Manresa el 21.02.1969
Narcís Paré, en primer terme (Director: Conrad Saló)
|
 |
Cobla La Principal de La Bisbal a Besalú el 25.09.1969
Narcís Paré, primer de dreta a esquerra.
|
Fins al 1970 en qué es va acomiadar de La
Principal de La Bisbal, van ser cinc anys que va formar part de la millor
cobla-orquestra de Catalunya i que òbviament comptava amb els millors músics
del país en aquella època.
 |
Cobla La Principal de La Bisbal. 1970
Ballada de comiat Narcís
Paré (segón per la dreta) i altres músics.
|
En Narcís el 1970 va formar part de la
Cobla-Orquestra Amoga de Vidreres. (AMOGA –Agrupación Musical Organizada de
Grandes Artistas- El nom d’AMOGA, el Director Francesc Mas Jené, li va posar
aquest nom tot recordant un local de Barcelona que s’anomenava Lamoga, després
van venir les inicials expressives del nom).
 |
| Orquesta-Cobla Amoga. Any 1970. |
Drets: Joan Casademunt ("el Tigre de
Ripoll"), Francesc Balmanya, Josep Lafont ("Fumeio"), Pere
Vergés, Narcís Paré, Narcís Baulida,
Josep Mª Vila ("Josep del Molí") i Alfons Miàs
Asseguts: Dick Vila, Francesc Fuertes
(director), Josep Mª ("Pitu") Estañol, Josep Serrat ("Josep
Bernadí"), Jaume Marquès i Josep Mª Vernet.
 |
| Gran Orquesta Cobla Amoga. Any 1970-71 |
Darrere: Pere Vergés, Narcís Baulida,
Josep Lafont ("Fumeio"), Joan Casademunt ("el Tigre de
Ripoll"), Josep Serrat ("Josep Bernadí") i Narcís Paré.
Davant: Francesc Fuertes, Francesc
Balmanya, Jaume Marquès, Josep Mª Vernet, Dick Vila, Alfons Miàs, Josep Mª Vila
("Josep del Molí") i Josep Mª ("Pitu") Estañol.
A l'esquerra, Josep Mª Vila ("Josep
del Molí") i Jaume Marquès; i a la dreta Francesc Fuertes. A l'escala, en
segón terme, de baix a dalt: Pere Vergés, Josep Serrat ("Bernadí"),
Dick Vila, Ramon Joanmiquel ("Ramon de Verges") i Josep Mª
("Pitu") Estañol. En primer terme, de baix a dalt: Josep Lafont
("Fumeio"), Narcís Baulida, Josep Mª Vernet, Narcís Paré, Francesc Balmanya i Joan Casademunt ("el Tigre de
Ripoll").
A l’Orquestra Cobla Amoga, hi va estar
fins al 1973, entrant el 14 d’abril de l’any següent a la Cobla Baix Empordà,
si ve fins a l’any 1975, no hi trobem constància fotogràfica.
La Cobla Baix Empordà va començar cap a
principis dels seixanta, tot hi que oficialment ho va fer el març de 1964, essent
en aquell moment la primera formació musical de les terres gironines dels temps
moderns que va decidir tocar només sardanes.
 |
Cobla Baix Empordà a l'any 1975
Narcís Paré, segón per l'esquerra primera fila
|
Al darrere: Josep Gri, Martí Mascort i
Josep Vilahur (trompetes), Rafel Ferré (trombó), Enric Vilà i Armengol i
Joaquim Ferrer i Amer ["Quim Gil"] (fiscorns). Al davant: Joaquim
Portas (flabiol), Narcís Paré i
Jaume Puig ["en Met dels ocells"] (tibles), Josep Cals i Pons
Resplandis (tenores) i Miquel Tauler ["en Miquel de L'Armentera"]
(contrabaix).
Abans de seguir el seu pas per la Cobla
Baix Empordà, cal fer esment del comiat de l’Orquestra La Principal de
Palafrugell que va tenir lloc a Palafrugell el 1977. Del meu amic Xavier Amir
n’ha quedat el testimoni en la següent fotografia.
La darrera sardana que van interpretar va
ser “La Santa Espina”, d'Enric
Morera.
 |
Foto de comiat de La Principal de Palafrugell al 1977. Foto
©Xavier Amir.
|
Aquí s'hi afegeixen també ex-components
de la formació i alguns simpatitzants.
Darrere de tot, dret: Josep Gri. Darrere,
asseguts: Vicenç Ferrer ("Granota"), Baldomer Bou ("Mero"),
Josep Sendra (que m'ajuda en les identificacions), Francesc Sala
("Panxo"), Joaquim Borràs, Josep Vilahur, Teodor ("Doro")
Plaja, Martí Bofill de la Iglesia, Josep Nierga i Gabriel Castelló Rovira (una
mica per sota d'en Josep Nierga, no era músic de Cobla). Davant: Josep Cals,
Josep Mª Mascarell, Joan Giralt, Joan Roviras ("Joan de Verges"), Narcís Paré, Joan Ribas, Martí Camós,
Ponç Resplandis, Ernest Llavià, Joaquim Ribas ("Quim de Serra"),
Lluís Grau i Marina Viladesau, esposa d'en Ponç Resplandis i germana de Ricard
Viladesau. Davant: Josep Cuadrado (pare d'Amadeu Cuadrado) i Jaume Puig i
Lleonart ("Met dels ocells"). El noi de davant de la Cobla és en
Josep ("Pep") Bofill i Miquel.
 |
Cobla Baix Empordà al 1977. Narcís Paré, a baix segón per l’esquerra.
|
Al darrere: Josep Gri, Martí Mascort i
Josep Vilahur (trompetes), Rafel Ferré (trombó), Enric Vilà i Joaquim Ferrer
["Quim Gil"] (fiscorns). Al davant: Joaquim Portas (flabiol), Narcís Paré i Jaume Puig ["en Met
dels ocells"] (tibles), Ramon Pla i Pla i Ponç Resplandis (tenores) i
Miquel Tauler ["en Miquel de L'Armentera"] (contrabaix).
 |
Cobla Baix Empordà al 1980.
|
Al darrere: Josep Vilahur, Martí Mascort,
Josep Gri, Joaquim Borràs i Joaquim Ferrer ["Quim Gil"] (no es veu,
queda tapat pel contrabaix). Al davant: Joaquim Portas, Jaume Puig ["en
Met dels ocells"], Narcís Paré,
Ramon Pla, Ponç Resplandis i Miquel Tauler ["en Miquel de
L'Armentera"].
 |
| Narcís Paré 1980. |
 |
| Cobla Baix Empordà al 1981 |
Al darrere: Martí Mascort (surt només la
trompeta), Josep Vilahur, Josep Gri, Joaquim Borràs i Francesc Sala. Al davant:
Joaquim Portas, Narcís Perich, Narcís
Paré, Rossend Rabós i Montaña, Jaume Call i Pere Serra.
 |
Cobla Baix Empordà 1982 a Sant Pere de Rodes.
Foto col·lecció Martí Camós i Segura.
|
Al darrere: Martí Mascort, Josep Vilahur,
Francesc Sala, Josep Puig i Castelló ("Moreno") i Joaquim Borràs. Al
davant: Ricard Parés (bolo), Narcís Perich, Narcís Paré, Ramon Pla, Martí Camós (bolo) i Pere Serra.
 |
| Cobla Baix Empordà al 1983. |
Al darrere: Martí Mascort, Josep Vilahur,
Francesc Sala, Josep Puig ("Moreno") i Joaquim Borràs. Al davant:
Ramon Joanmiquel i Julià ("Ramon de Verges"), Narcís Perich, Narcís Paré, Ramon Pla, Antoni
("Toni") Del Saz i Pere Serra.
 |
Cobla Baix Empordà
al 16è Aplec de la Sardana. Foto ©Servei d’Arxiu Municipal de Palamós,
Fons Revista Proa
|
El 29 de Juliol de 1984 a l’Arbreda de
Palamós
Al darrere: Josep Vilahur, Enric Dorca
("Quique"), Francesc Sala, Josep Puig ("Moreno") i Lluís
Palet. Al davant: Ramon Joanmiquel ("Ramon de Verges"), Narcís Perich,
Narcís Paré, Agustí Monguilod, Ramon
Pla i Pere Serra.
 |
Cobla Baix Empordà 1986
|
Al darrere: Josep Vilahur i Enric Dorca
"Quique" (trompetes), Enric Vilà (trombó), Josep Puig
"Moreno" i Lluís Palet (fiscorns), Ramon Joanmiquel "Ramon de
Verges" (flabiol), Narcís Perich i Narcís
Paré (tibles), Agustí Monguilod i Ramon Pla (tenores), i Pere Serra
(contrabaix).
L’any 1987 a l’edat de 75 anys, el mestre
Narcís Paré decideix retirar-se
definitivament com a músic i s’estableix a la vila de Platja d’Aro, a on se n’havia
anat a viure amb la seva muller Nadir, allí viurie els últims anys de la seva
vida. La mort el va sorprendre el 15 de maig del 2001 a l’edat de 88 anys.
AGRAIMENTS:
En primer lloc vull agrair la bona
predisposició i col·laboració de la Sra. Nadir Vasconcellos, vídua de Narcís
Paré, que des d'un primer moment, va atendre la meva ocurrència, amb sorpresa,
però amb molt interès i amabilitat.
Agrair-li doncs, a la Sra. Nadir
Vasconcellos vídua de Paré, el temps que m'ha dedicat en les converses
telefòniques i personals. També per les fotografies que m'ha facilitat i tota
la informació essencial per poder fer aquesta breu biografia del su marit.
També agrair a en Jaume Nonell i Juncosa,
la seva bona orientació i presentació del blog dedicat a la sardana d’en Josep
Loredo Moner de Sant Miquel de Maifré (Girona) (http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com)
del qual he extret algunes de les fotografies mostrades. Recomano a tothom que
vulguin saber quelcom de la sardana o de les cobles i orquestres catalanes, que
hi faci un tomb per l’esmentat blog, és extraordinari.
Moltes gràcies a tots els que heu tingut
l’oportunitat i la paciència de llegir i veure aquesta breu semblança.
Josep Cuscó
(*) Fons documentals i fotografies (salvat de
les que s’indica el contrari).
La web de Josep Loredo Moner: fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es/
La web de Josep Loredo Moner: fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es/
[1]
Diari Baix Empordà del 3 de juny de 1923 pag. 3
No hay comentarios:
Publicar un comentario