lunes, 30 de diciembre de 2013

FELIZ AÑO NUEVO 2014 !!!

Llegamos a fin de año y es costumbre hacer balance del año transcurrido y a su vez hacer nuevos propósitos para el nuevo.

Mafalda®Quino
Siempre quedan proyectos por desarrollar y otros tantos que han quedado en sus inicios, otros a medias y algunos a punto de su culminación, así es que durante el próximo año, será motivo de satisfacción culminarlos definitivamente, lo cual ya es un buen augurio para el Año Nuevo.

Año nuevo, vida nueva, dice el refrán, en realidad será la continuación del año que se nos va. Para los que, poco creemos en los significados de los fenómenos astrológicos, sabemos que cada día saldrá el sol y naturalmente se pondrá, que todas las noches serán eso, noches, que algunos días hará frío y otros calor, incluso que en algunos, menos, lloverá, todo según las estaciones del año. Es decir que todo eso nos vendrá dado y nada o poco podemos hacer para cambiarlo.

Mafalda®Quino
No obstante, nosotros, podemos cambiar ?. Evidentemente que sí, de hecho podemos hacerlo en todo momento del año y de nuestra vida, pero se nos da por intentarlo o proponérnoslo al principio de cada año que empieza.

Propósitos que conforme van pasando los días del nuevo año, se van olvidando y desvaneciendo nuestra ilusiones de cambio, a no ser que nos esforcemos verdaderamente en aplicar toda nuestra fuerza y voluntad en que esto no ocurra.

Algunos amigos me han hecho llegar sus propósitos para el 2014, incluso uno de ellos los ha resumido en las 5S:

1.- Ser mejor persona
2.- Saber perdonar
3.- Seguir aprendiendo de los demás
4.- Saber agradecer
5.- Sonreír más.

Mafalda®Quino
Pienso que podrían añadirse otras 5S o 50S, pero de estas cinco voy a quedarme con una: SONREÍR MÁS, creo que las otras cuatro las tengo bastante bien asumidas.

Realmente sonreímos lo suficiente ?. Tal vez algunos así lo creerán, pero yo opino lo contrario, deberíamos sonreír mucho más a menudo, por varias razones.

Al sonreírnos movemos 17 músculos, aunque no nos lo parece y con ella ponemos en movimiento todo el sistema de energía en los momentos de alegría, de gozo, emoción, bienestar, etc..

En los momentos difíciles que pasamos durante el día, probablemente por pequeñeces o inoportunidades pasajeras, hagamos que se muevan esos 17 músculos y algunos más, ofreciendo una sonrisa a alguien, tal vez pensaran que es una estupidez, pero al momento se activará el mecanismo de sensación de bienestar, estaremos más felices y haremos felices a los demás, lo cual por si sólo y recíprocamente repercute en nosotros mismos en esa sensación de bienestar.
 
SONRÍA, POR FAVOR. SONRÍAAAA !!!

Hágase el propósito de sonreír más durante el 2014.

Dar una sonrisa cuesta muy poco (es GRATIS).....y puede ayudar a quien la recibe y también a Ud. mismo.

No empobrece a nadie....., pero enriquece a quien la da y por supuesto mucho más a quien la recibe.

Tiene una duración corta....., pero sus efectos benéficos perduran mucho tiempo.

La sonrisa es la semilla que crece en el corazón y florece en los labios.

Les brindo mi mejor sonrisa y mis mejores deseos para el Año Nuevo 2014 !!

EN EL 2014, HÁGANME EL FAVOR DE SONREIR MÁS !!!!!







domingo, 20 de octubre de 2013

MARGARIDA CHALA, una gran pianista catalana.

Avui en plau molt donar coneixement i tal vegada descobrir per a una majoria, la figura de na Margarida Chala, una de les més grans pianistes catalanes del segle passat i de la qual no se n'ha donat prou notícia.
Margarita Chala
Margarita Chala va néixer a Barcelona una mica més del migdia del día 12 d'octubre de 1903, filla natural de Maria Micaela Chala, provinent de Consolación del Sur, província de Pinar del Río (Cuba), que a la vegada era filla de Juliana Chala també de Cuba. Va morir en l'oblit el 12 de març de 1993 a la població d'Aimogasta que pertany a la provincia de La Rioja, a l'Argentina.

Ja de petita va començar els seus primers estudis musicals a l'Escola Municipal de Música, seguint els de piano sota les ensenyances del reputat professor Joaquim Canals -Pare de la gran pianista i professora Maria Canals i Cendrós-.

A l'any 1922 obté el Primer Premi de piano de l'Escola Municipal de Música de Barcelona. Aquell mateix any de 1922 se li anota el primer recital públic, que es va efectuar al Palau de la Música Catalana el dia 12 de maig, amb el següent programa: 1ª part Partita de J.S.Bach i Sonata op.10 nº 3 de Beethoven. 2ª part  dedicada a Chopin amb les seguents obres: Preludi nº 17 en la bemoll Major, Masurka op. 33 nº 4, Nocturn op. 27 nº 2 i Scherzo op. 20 i la 3ª part començà amb el Albéniz que va interpretar Evocación i El Puerto de la suite Iberia i acabar amb el Nocturn (Somni d'amor) i Estudi de F. Liszt.

Programa recital 12 Maig 1922
Al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona, el dia 10 de novembre del 1922 i amb motiu de l'acte solemne de la signatura de l'Acta de la creació del "Premi Maria Barrientos", amb l'assistència de l'insigne cantant. L'Escola Municipal de Música, agraint la generositat de la gran diva Maria Barrientos, la van obsequiar amb l'actuació de tres dels seus millors deixebles que foren J. Giménez al violí, A. Gabriel Rodó al violoncel acompanyats al piano pel mestre J. Solé i la nostra Margarida Chala que va tocar "Scherzo" en si menor de Chopin i "El somni d'amor" i "Campanella" de Liszt, tots tres foren estraordinàriament aplaudits, especialment Margarita Chala que es va revelar com una pianista notable.
Era una bona alumna que començava a destacar-se, cercant la qualitat pianística, impregnada d'un gran talent i caràcter.

El dia de Sant Josep de 1923 va retornar als escenaris i ho va fer al Teatre Tívoli amb l'Orquestra Simfònica dirigida pel mestre Lamote de Grignon. Segons la Revista Musical Catalana del mes de Juny , ens diu que varen executar tres concerts a la primavera, actuant de solista al piano Margarida Chala, alumna de l'Escola Municipal de Música de Barcelona, destacant el Concert en sol major de Beethoven, que va obtenir un memorable èxit "revelà condicions excepcionals de concertista esperançadores de legítims triomfs"
També La Vanguardia del 20 de març va resaltar: "salió de sus manos pletórico de vida y admirable en todos sus detalles (referint-se a l'esmentat Concert en sol major). Fué ovacionada y obsequiada con un magnífico ramo de flores"

Com es veu amb només quasi vint anys va començà a donar concerts, essent presentada formalment en aquesta ciutat amb un Recital a la Sala Aeolian el dissabte dia 30 de juny de 1923, d'aquest recital el crític de La Vanguardia que signà com a Walter va dir d'ella: "Un prodigio de niña dotada de un temperamento de gran artista. Diríase que ella no se da cuenta de esto; su naturalidad, la ausencia de amaneramientos, y al mismo tiempo lo acentuado (esculpido podríamos decir) de su expresión, que llega a ser profunda en ciertos momentos, delatan en ella a la artista de temple, que en el ejercicio de su arte, cumple una necesidad del espíritu más que los mandatos de una técnica escolástica.
Su técnica poco tiene que envidiar a la de algunos de los mejores virtuosos que hemos oído. Pero es una técnica con alma; lo que equivale a decir que sus interpretaciones están llenas de vida, de atractivo, de interés; que se percibe al través de las páginas pianísticas que brotan de sus dedos, la circulación de una sangre ardiente.
El concierto de anoche a cargo de esta excelente pianista brilló con fúlgido destello, sobre un movimiento musical nulo ya en nuestra ciudad por los rigores de la temperatura estival.
Mucho tenemos que alabar en el programa interpretado: la claridad tal vez algo incisiva de la Partita núm.. 2, de Bach y dos Sonatas de Scarlatti, el dominio del estilo en Schubert Mendelssohn, Chopin; la brillantez y fogosidad empleada en las producciones de Albeniz, Falla y Liszt y el vigor, podemos también añadir, que lo que no da de sí la fuerza muscular, femenina al fin, lo suple el fuego interior que palpita y vibra. Pero que no da espacio a las vaguedades y desmayos habituales en tal o cual página de Albéniz o Falla, ni para adelgazar ciertas sonoridades de Mendelssohn. Buena idea la de sacar de una injusta preterición la Balada op. 52 de Chopin, ciertamente no inferior a sus hermanas.
El arte claro, vibrante y cálido de Margarita Chala suscitó elocuentes, fervorosas aclamaciones, a las que, claro está, incorporamos la nuestra, prediciendo a la joven pianista una abundante cosecha de provechosos éxitos ya que tan buena semilla ha caído en tan fértil terreno.
Como de consuetud ella amplió amablemente su programa con producciones de Beethoven, Chopin y Falla. De este último era la Danza de El Sombrero de tres picos.
Margarita Chala tiene el don de conquistar a su público, luego de pulsar las primeras notas y sabe mantener su conquista honradamente."

El 22 d'octubre de 1923 al Teatre Principal de Girona, va tenir lloc el Primer concert de l'Associació de Música amb un Recital de Maragarita Chala. La crítica menciona que "estuvo muy bien, fué calurosamente aplaudida, obligándosele a tocar fuera de programa otra obra (El sombrero de tres picos de Manuel de Falla), volviéndose a repetir muchas y estrepitosas palmadas".
Un crític de Barcelona deia d'ella que es una pianista completa i sobretot una maravillosa artista, que després d'Albéniz, Granados i Malats, ningú li havia produït una emoció tan profunda i una impressió tan intensa.

El mes de març de 1924. Quan a Londres triomfava la soprano lleugera Elvira de Hidalgo, a la Scala de Milà obtenia grans èxits la també soprano catalana Mercedes Capsir, Xavier Cugat debutava a Berlín amb un gran èxit, Mercedes Plantada gaudia d'un grandiós èxit a Toulouse, etc..
La nostra exquisida pianista Margarita Chala, donava un explendit recital a la Sala Pleyel de París, la 1ª part amb obres de Bach, Schubert i Chopin i la 2ª part amb compositors ibèrics Falla, Albéniz i Granados, finalitzant amb Liszt. Obtenint elogis i comentaris molt falaguers a la prensa parisenca. Concretament "Le Figaró" deia d'ella: "Margarita Chala era aún ayer una desconocida para el público parisién. Mañana ella será célebre. No podía soñarse una técnica más sólida, un juego más expresivo, una sonoridad más rica y flexible"

Aquell mateix any de 1924 el 22 de juny a la Sala Mozart de Barcelona, l'Associació Intima de Concerts hi celebrà l'ùltima sessió del Curs, invitant a un recital a la jove pianista Margarida Chala que anava precedida d'una molt bona crítica a París.
La Revista Musical Catalana núm: 248 de l'agost digué d'ella: "en el transcurs del seu recital va mantenir l'atenció fervorosa de l'auditori que li aplaudí amb ben marcat entusiasme l'execució mestrívola del programa compost del Concerto Italià de Bach, amb la Sonata op. 31 num. 3 de Beethoven, a la primera part i en les dues restants, de selectes composicions de Schubert, Mendelssohn i Chopin, completades amb qualques modernes de Debussy (Clair de Lune), Falla (Andaluza) i Strawinsky (Chez Petrouchka).
En aquestes darreres obres i, d'una manrea més especial encara, en la Balada op. 52 de Chopin, la tasca de la senyoreta Chala es mostrà amb tot el seu esplendor, reconeixent-se en ella un temperament musical de gran força, destrament dirigit, i acompanyat d'una tècnica envejable per la seva fermesa, assequible no obstant a una perfecció major que realçarà més encara els mèrits de la jove concertista, que interpreta ja avui amb una emoció ben comunicativa.
Ens plau constatar aquí, l'èxit franc que l'auditori escollit de la Intima dispensà a la senyoreta Chala, a la qual somriu un brillant esdevenidor"

També el diari La Vanguardia va dir el següent: "Justo es ya que echemos las campanas al vuelo para proclamar las excelencias de esta insigne artista del piano. Ya contamos con una gran pianista nacida aquí, y que ha recibido aquí su completa educación musical. Y no vacilamos en ponerla ahora al nivel de los mejores pianistas que hemos oído, superando a algunas en más de un momento.
Sus interpretaciones adquieren siempre el más subido interés. Interés mantenido en todo momento, sin excepción. Ninguna frase, ningún pasaje aparece descuidado ni frío.
Todo se halla en su justo lugar, con su justo matiz, con su justa expresión. Pero no quiere decir ello que se observe un predominio de a fría razón, que se note una concepción sólo cerebral. Nada de eso. Cálida y viva, robusta y sanguínea, franca y abierta, rica de temperamento, clara y luminosa, aparece la música que interpreta la joven Margarita. No se advierte, además, en ella ni esfuerzo ni violencia alguna ni el más ligero abandono, sino un criterio magníficamente orientado, una encantadora amalgama de fogosidad y serenidad un equilibrio completo entre las más antagónicas facultades. No se excede en nada, pero tampoco se la encuentra insuficiente en nada. Gran satisfacción para su maestro es el ver así modelada su obra espiritualmente. Y no deja de ser reconfortante el pensar que Margarita Chala no haya necesitado de los maestros extranjeros para llegar a tal grado de perfección; la riqueza de su temperamento ha hallado su maestro adecuado, su guía conveniente.
No nos entretendremos en comentar detalladamente el programa. En cada página ejecutada hallaríamos motivos de admiración y manantial de ponderativos adjetivos. ....... se comprenderá que la personalidad de Margarita Chala es ya algo definitivo. No es ya una esperanza, es una tangible realidad.
Únase nuestro homenaje al de los férvidos y entusiastas aplausos que saludaban a la gentil artista".

En el transcurs d'aquell any de 1924, es van anar succeint diversos recitals com el del 28 de juliol a Olot que va obtenir un èxit rotund. Però també cal resenyar un fet que personalment tindria molta trascendència. Aquell any el seu professor Sr. Canals, estava més neguitós que mai, la Margarita li va preguntar a què és devia aquell estat i ell li va respondre que es tractava de la seva filla Maria que estava molt malalta, sense pensar-s'ho dues vegades ella es va oferir per a cuidar-la i ell si va negar, per por de què el tifus que patia la seva filla se li encomanés a ella. Insistí tant que el mestre hagué d'accedir a què fos ella la que la cuidés.
Aquest fet i una vegada Maria Canals va estar fora de perill, provocar en ambdues una veritable i entranyable amistat que perduraria per sempre, en paraules de Maria Canals: "va esdevenir com a la meva germana gran i un més a la família". Més endavant veurem que el debut de la gran concertista i professora Maria Canals, el va fer a dos pianos amb la Margarita Chala.

A primers de 1925, al gener i febrer participa en recitals íntims a cases de l'alta societat barcelonina.
El 15 de maig de 1925 dona un recital a l'Hotel Ritz, davant d'un públic reduit, però selecte i elegant, que li va dispensar grans aplaudiments i al que gentilment va oferir-los un bis.
El dia 13 d'octubre, l'endemà del seu aniversari de naixement, va oferir un recital al Teatre Vigatà de Vic. Promogut per l'Associació de Música de Vic. Com de costum va ser afavorida amb grans aplaudiments.

Com hem dit, a l'any 1925 i principis del 1926, Margarita Chala es convidada i freqüenta habitualment les recepcions i festes organitzades per l'alta societat barcelonina. Tots aquests esdeveniments no fan més que confirmar per par del públic la gran categoria de la pianista i per ella, és una demostració constant de perfecionament, seguretat i maestria en el seu art interpretatiu.

En el ple que celebra l'Ajuntament de Barcelona el tercer dia de febrer del 1926, se li és concedida una subvenció de 2.500 pessetes, perquè pugui realitzar un curs d'alts estudis musicals a l'estranger

Al 6 de març en el recinte de l'Amparo de Santa Lucia (Avda. Tibidabo), Margarita Chala, donà un recital amb obres de Bach, Beethoven, Albéniz, Chopin, Schumann, Borràs de Palau i Paganini. 
La crítica de La Vanguardia va dir el següent: "Lo primero que llama la atención en esta notable pianista es la espontaneidad con que, dentro de su virtuosismo hace que la música parezca cosa fácil. Su ejecución, no sólo es segura y ceñida a la estructura técnica, sino que se nos comunica llena de sentimiento, .... Interpretó una Romántica de Borras de Palau, que fue muy del agrado del público.  A la robustez y holgura espiritual con que se compenetra con los más reconcentrados momentos líricos, une una pulsación sumamente
sensitiva, donde polariza su temperamento"

A finals d'aquell mes de març Miquel Llovet escriu una carta a Frederic Mompou, recomanat-la, aquesta es la seva transcripció:
"Barcelona - 29 Mars - 1926. Senyor D. Frederic Mompou. Molt estimat amich = desprès d'enviarli el més cordial saludo, tinch el gust de presentar-li la nostra eminent compatriota, la pianista Senyoreta / Margarita Chala, la que's troba à París degut à una pensió que l'hi ha otorgat el nostre Ajuntament. Dita artista és troba completament sola y aïllada, i com es molt natural voldria fer-se sentir jà siga en públic ó en privat. He pensat a més, que vosté i l'amich Emili Pujol ( à qui també escrich ) podian fer quelcom en aquest sentit ........ ¿ no l'ha sentida mai à la Chala voste !... Es verdaderament extraordinària - Però amb tot i esser aixís, já sap vosté lo dificil que és el trobar l'ocasió de poguer donar els primers passos. -Inútil es dir-li que l'hi quedarè agrahidissim en tot quant / pugui fer per ella - ¿ no pensa venir aviat per aqui ?... Tinch verdaders desitjos de veure'l - Ja sé que en Viñes té que donar ò ha donat ja unes primeres audicions de vostè - mil felicitats - Rebi per últim un fort abràs de son bon amich M. Llovet . Saludos à tots els Jacobys.

Finalment l' 11 de maig de 1926, Margarita Chala, féu el desitjat concert a París, fou a la Salle Pleyel, amb el concurs de Alicita Felici, cantant i Joaquim Nin, compositor. A la primera part del programa Margarita Chala va interpretar, Toccatta et Fugue de Bach-Busoni i el Prélude Choral et Fugue de César Franck. A la segona part Alicia Felici acompanyada per Margarita Chala, van interpretar les Set Cançons Populars Espanyoles de Manuel de Falla. La tercera part M. Chala va interpretar Evocación, El Puerto i Triana de la Suite Iberia d'Isaac Albéniz. La cuarta part Alicia Felici, acompanyada al piano pel mestre i compositor Joaquim Nin, van interpretar els Set Cants Populars Espanyols del mateix Joaquim Nin. Finalment , la darrera part va consistir en la interpretació a càrrec de Margarita Chala al piano de Chez Petrouchka de Stravinsky, Chanson et danse de Mompou i la Danza Ritual del Fuego de Manuel de Falla. Sens dubte va resultar un èxit complet i la nostra Margarita va ser llargament aplaudida, tampoc no cal dir, que la premsa parisenca es va fer resó d'aquest recital alabant molt , com no podia ser d'altre manera, la contribució de la nostra pianista.

De tornada a Barcelona l'Associació d'Amics de la Música de Barcelona organitzà el XVII Concert del Curs 1925/26 el día 17 de juny de 1926, al Palau de la Música Catalana amb un recital de piano a càrrec de la nostra Margarida Chala , al qual és anunciada com al Primer Premi de l'Escola Municipal de Música de Barcelona, tot i que ja feia quatre anys que li va ser atorgat. La programació va ser la següent: 1ª part: Toccatta i fuga de Bach-Busoni; Prelude Chorat et fugue de César Franck. 2ª Part: Impromptu de Schbert; Hallucinations de Schumann, Mazurca i Balada en fa menor, ambdues de Chopin. 3ª Part: Dansa del foc de M. de Falla, Cançó i Dansa de Mompou i Tema amb variacions de Paganini-Brahms.
D'aquest recital la crítica va ser molt afalagadora a tota la prensa de Barcelona, podriem destacar a la Revista Musical Catalana en el num. 269-271 fa els següents elogis referint-se a l'esmentat recital: "posseeix excel·lents qualitats d'executant. Té ja una tècnica interessant, treballada i diu, exterioritza les produccions interpretades de manera sentida i fins, sovint, vehement. Heus aquí, en veritat, un bell temperament d'executant de concertista. No hi ha dubte que l'esdevenidor somriurà a la gentil, joveníssima pianista. Cal, però, que no es cansi de treballar, de vigilar-se!.- X

En el primer semestre de 1927, es documenta un recital donat el dia 21 de febrer a la Societat Filharmònica de Tarragona, en el que va triomfar sense pal·liatius

El dia 20 de juliol del 1927,  Contrau matrimoni amb Francesc Sánchez Puig a l'Església de Vallvidrera de Barcelona.

El dia 9 d'octubre de 1927 va fer un recital al Saló del Consell de Cent davant de tot el consistori de l'Ajuntament de Barcelona que la van aplaudir molt.

A partir del recital a l'Ajuntament, comença un període de descans per causa del seu embaràs que culmina el dia 23 de maig de 1928, amb el naixement del seu fill Siegfried (+ 6/06/2005), llavors tenia el seu domicili a Berlín, però la seva vida transcorrería entre Berlín i Barcelona.
Margarita Chala i el seu fill Siegfried

El dia 10 de juny de 1928 s'inaugura el nou edifici de l'Escola Municipal de Música de Barcelona al carrer Bruch cantonada València. En el discurs del Sr. Andreu, cita a prestigiosos alumnes que han passat per l'escola com Pau Casals, Maria Barrientos, Viñas, Malats, Granados, Sala i entre ells a Margarita Chala, d'aquesta manera és dona justa rellevància als seus mèrits.

Aleshores es produeixen dos anys d'estudi i criança del seu fill Siegfried. El primer esdeveniment que es té constància es produeix a Berlín, el 22 de maig de 1930, en què amb motiu de l'arribada del dirigible "Conde Zeppelin" a les costes de l'Amèrica meridional, l'Institut Alemany per a estrangers de Berlín, va organitzar una festa molt brillant a la que assistiren representants de les Ambaixades d'Espanya, Brasil, Perú, Ecuador, Bolivia i d'altres, així com alts representants de Ministeris de Negocis Estrangers i Cults del Reich, com també nombrosos professors de la Universitat Berlinesa, membres de les colònies, espanyola, mexicana i altres repúbliques sud-americanes. Després dels discursos de benvinguda i conferència versada amb les relacions culturals entre l'Alemanya i els Estats Iberoamericans. El violinista espanyol Ricardo Matas i la pianista catalana Margarita Chala van interpretar vàries peces musicals, van ser molt aplaudits i ovacionats.

De Berlín també és la carta que Jan Wall (productor) dirigeix a Frederic Mompou i que deia el següent: "Berlín el 22 de Noviembre 1930. Kurfürstendamm 163. Estimado Federico, Incluso le mando un anuncio del 'Berlinés (Tageblatt?)' por cual Vd se dará cuenta de la abundancia de los conciertos que dan aqui en Berlin y también de su #alta calidad#. Lo que interesa a Vd es que sin duda se tocara por la primera vez una composición suya aquí en Berlín "Cançó y dansa" es Margarita Chala que da un concierto ignoro la calidad de esta artista _ ya me lo dira en su próxima carta _ lo que siento verdaderamente no poder asistir a dicho concierto por tener clientes aquí. Me dicen que el embajador español asistiría también y mucha gente de la colonia española. Es cierto que habrá también una critica sobre este concierto en el periódico. Ya le pondré al tanto. Cuando tiene gana de escribirme algunas líneas hágalo ya sabe que siempre le recibiré con mucho interés. Saludos afectuosos para toda la familia Jacoby y para Ud de su buen amigo  #Juan#

També el novembre d'aquell mateix any el Sr. D. Bonet des de Berlín escriu a "La Publicitat""A la llista de noms dels artistes musicals consagrat a l'estranger- Pau Casals, Costa, Vinyes, Pujol, Caçador, etc. - Cal adjuntar-n'hi un altre: el de Margarita Chala, concertista de piano.
Aquesta jove artista ja inicià els seus triomfs fa algun temps a la Sala Pleyel de París. A Berlín, on resideix actualment, si bé ha fet pocs concerts públics, han estat suficients perquè el públic i la crítica -exigents com en cap més lloc- li reconeguin uns dots extraordinaris, tant tècnicament com emotivament. Hom ha fet remarcar el domini mestrívol que posseïx de la mecànica del piano que el corona amb l'expressivitat de sentiment que imprimeix a les obres que executa. Per a ella ja no té secrets cap partitura; cal sentir-la,  però, en Bach, Beethoven, Mozart, Liszt, per a fer-se càrrec del seu veritable valor i amb la netedat i expressivitat com els interpreta.
No descuida, però, la música ibèrica: Granados, Albéniz, Falla, Garreta i d'altres són inclosos en els seus recitals. A càrrec d'ella anà el recital per a piano del festival de música ibèrica que es donà per ràdio a Berlín, i hem de tenir en compte que per aquestes emissores hi desfilen els artistes més eminents, no com succeeix, desgraciadament a Barcelona.
Un dels darrers èxits fou el concert que donà al Lessing Hauss amb motiu d'una festa que s'hi celebrava. Actuà acompanyada d'un altre artista català, el violoncel·lista Ricart i Matas, el qual resideix habitualment a Londres i que també ha estat apreciat com una notabilitat pels amants de la música d'aquella capital.
En aquesta festa hi assistí el públic més selecte en l'art musical, com també tota la crítica berlinesa. Els comentaris no pogueren ésser més favorables i unànimes; la premsa tingué per a ella els mateixos elogis que per als artistes totalment consagrats, i el nom d'una nova eminent concertista de piano catalana l'adjuntaven a la llista dels seus compatriotes.
Margarita Chala, però, no ha prodigat l'exibir-se públicament, i aixo cal lamentar-ho, encara que se'ns diu que la temporada vinent té ja alguns contractes per a Berlín mateix i hem d'esperar-ho joiosos perquè acabem de donar-li el renom que es mereix."

El 18 d'abril de 1931 s'organitzà un concert en Honor del Mestre Nicolau al Palau de la Música Catalana, en el que Margarita Chala interpreta junt amb Enriqueta Garreta i Maria Canela el Concert en do, per a tres claves de J.S. Bach de la qual no cal dir que va fer esclatà una gran ovació del públic. Hi assistiren moltes personalitats entre les quals destacaven Macià, Companys, Puig i Cadafalch, Gassol, Rahola, Coromines,  Carrasco, J.M. Sagarra, Amadeu Vives i molts més. Hi havia molta expectació perquè l'Orfeó Català estrenava el nou Himne de Catalunya "El cant del Poble" creat per Amadeu Vives, sobre un tema de Clavé i que no pugué destronar "Els segadors".



A mitjans d'any féu un important Recital a la Sala Bechstein de Berlín, en la qual consagrà una part als compositors espanyols, el públic  i la crítica berlinesos van fer de l'art de Margarida Chala les més entusiastes lloances.
Tornem a veure a la nostra pianista el 23 d'agost de 1931 al Vendrell al Casal Garbí del barri marítim de Sant Salvador, Margarita Chala junt amb Enric Casals, violí i Maurice Eidenberg violoncelo, van interpretar vàries peces, destacant el trio en re major de Beethoven que ho van fer-ho de forma magistral.


A finals de febrer del 1932, Margarita Chala i Maria Canals ja portaven un any assajant tres actuacions, dos concerts a l'Escola Municipal de Música i un al Palau de la Música Catalana, segons havia preparat el mestre Millet, per presentar al públic a la pianista Maria Canals, serien obres a dos pianos a on Margarita, ja una pianista famosa, s'encarregaría del primer piano i Maria del segón.

Durant els primers dies de l'any 1932, Margarita Chala va tenir unes greus diferències amb el seu marit, molts disgustos que van provocar situacions extremament delicades i doloroses, tot plegat acabaría amb la separació posterior del matrimoni.

En mig de tot aixó, El mestre Millet va decidir que havía arribat el moment i va oferir a la Margarita i a la Maria, col.laborar en un acte a l'Escola Municipal de Música a celebrar el dia de Sant Josep de 1932, a on es descubriría oficialment un bust del mestre Nicolau, obra de Josep LLimona i es donaría a conèixer el testament del mestre Nicolau. Així és que tot i el dolorós enrenou familiar, Margarita Chala i Maria Canals, el 19 de març de 1932, van interpretar ambdues, la sonata en fa per a dos pianos de Mozart (transcripció de Reinecke) amb una execució excepcional i brillantíssima que va obtenir moltíssims aplaudiments

El dia 15 d'abril a les deu de la nit es van obrir les portes del Palau de la Música Catalana. L'Orquestra Pau Casals, feia el tercer concert de Primavera. Amb el concurs de Margarida Chala, pianista; Enric Casals, violinista i Esteve Gratacós, flautista. Margarida Chala va intervenir com a solista de piano en el Concert de Bach i de manera mestrívola en la part de piano a la Primera Simfonia, en sol, per orquestra i piano de V. D'Indy. Era un tribut pòstum a la memòria del músic francès que havia mort poc temps abans. Era la primera audició feta per l'Orquestra Pau Casals i va ser molt ovacionada.

Al matí del dia 24 d'abril de 1932 i al Palau de la Música Catalana, va tenir lloc el  Concert Desè de l'Associació Obrera de Concerts (curs 1931-1932), l'Orquestra Pau Casals dirigida per Pau Casals amb Margarita Chala, pianista, Enric Casals, violinista i Esteve Gratacós, flautista, amb el següent programa:
Simfonia en mi bemoll de Haydn i el Triple Concert per a piano, flauta, violí i orquestra de J.S. Bach va ser aquesta la peça més aplaudida i en la 2ª part va interpretar la Setena Simfonia en la de L.V. Beethoven.

El dia 18 de desembre del 1932 a les onze del matí i al Palau de la Música Catalana. Es va celebrar el 5è Concert. de l'Associació Obrera de Concerts (curs 1932-1933). Arran del concert del 24 d'abril, l'Associació va voler invitar a Margarita Chala a un recital en el què apreciar totes les qualitats extraordinàries de concertista.
El programa que es va presentà, era el següent: Tema amb variacions, Haendel; Sonata op. 110, Beethoven; Intermezzo, Brahms; Impromptu i Scherzo, Chopin; Clar de LLuna, Debussy; El Puerto, Albéniz; Estudi, Saint-Saëns.
La premsa en va dir el següent: "Cal remarcar el domini mestrívol que té de la mecànica del piano i el sentiment pregonament expressiu que comunica a les obres que executa, ja siguin clàssiques, romàntiques o bé d'autors hispànics.
Remarquem, finalment, l'exempleraritat d'incloure en el programa l'obra de Beethoven, d'una tan immensa transcendència estètica i de tan nombroses dificultats interpretatives.
Cal lloar, doncs, la intel·ligència i la delicadesa de l'artista en oferir-nos aquest nou i sublim tast de música beethoveniana, que doblement honora la seva sensibilitat i la cultura col·lectiva".

La Revista Musical Catalana al num: 350, referint-se a aquest mateix concert deia:
"Cal ésser un bon tècnic i un excel·lent estilista per a ben tocar i ben dir, ben interpretar el programa que acabem de recordar. Doncs bé: la jove i estudiosa pianista Margarida Chala executà i digué les pàgines ja citades, de manera perfecta. Palesà que té una tècnica ja fàcil, completa, i un estil correcte i suggestiu. Margarida Chala és una de les nostres millors concertistes. Hauria de presentar-se més sovint en les nostres sales de concert.-X."

Les desavinences conjugals amb el seu marit cada vegada es tornaven més insuportables, a mitjans de 1933 s'inicia el judici de divorci que finalment el día 7 de desembre de 1933, va ser vista per l'Audiència Provincial de Barcelona Secció 4ª, la demanda de divorci de Margarita Chala Chala contra D. Francesc Sánchez Puig.

Al cap de tres dies, el 10 de desembre, té lloc un recital a dos pianos al Palau de la Música Catalana, dins del 5è. Concert Associació Obrera de Concerts (fundat per Pau Casals) Margarida Chala i Enriqueta Garreta, són les intèrprets. Programa 1ª part: Sonata 3 temps de Mozart. 2ª part: Valsos Romàntics de Chabrier; Andante amb variacions op. 46 de Schumann; Variacions sobre un tema original de Josep Fischhof. El públic les obsequia amb grans aplaudiments.

Per fi el 19 de febrer de 1934 es produeix l'esperada inscripció de divorci al Jutjat Nº 3 de Barcelona. Se li acava aquest interminable malson i és troba lliure per començar una nova relació, i aquesta no es fa esperar, se la veu sovint de parella amb Magí de Negrevernis i Feliu, ambdós divorciats i que acudiren al Jutjat el 8 d'abril de 1936, a on es van casar.

El dia 30 de desembre de 1936, Radio Associació de Barcelona anuncia per a les deu de la nit un Recital de la pianista Margarita Chala. 1ª part "Suite en si bemol" de Haendel, "Intermedio" de Brahms, "Au soir" i "Allutinations" de Schumann. 2ª part "Dos mazurcas" i "Vals" de Chopin, "La plus lente" i "Serenata a la muñeca" de Debussy, tancant amb la "Andaluza" de Falla.

Malauradament al juliol d'aquell mateix any, havia esclatat la Guerra Civil Espanyola, fet pel qual varen decidir de marxar ambdós cap a l'Argentina. El seu fill Siegfried, ja ho havia fet abans (sembla que amb documentació alamana, embarcà a Marsella en el vaixell "Campana" que el portà fins a Buenos Aires).
 
.........

NOTA DE L'AUTOR:

Si volen veure la continuació d'aquesta biografia i saber-ne quelcom més de la gran pianista i professora Margarita Chala, poden visitar la seva pàgina web. Allà hi trobaran la seva biografia més completa i molta més informació:

https://margaritachalachala.wordpress.com/

Pel qualsevol cosa relativa a l'esmentada pianista poden posar-se en contacte a la mateixa web.
Moltes gràcies per la vostra atenció.

domingo, 8 de septiembre de 2013

ALBERT EINSTEIN. LA CRISI i LA INNOVACIÓ.


Hi ha una frase d'Einstein que sovint que l'he esmentada, tothom hi ha estat d'acord i li ha agradat. Potser divulgar-la pot fer que a més persones les pugui ajudar en aquest llarg i feixuc camí de la crisi fins a la seva superació.
Com veuran la innovació hi té molt a veure, puix que si fem el mateix que sempre hem fet o volem un món com el que teníem abans de la crisi, ens anirem degradant sense donar-nos-en compte.

Reflexionem com hem arribat fins a l'estat del benestar, deixant de banda el malbaratament de recursos que ha emprat la política en general, en benefici de la corrupció i de moltes més coses inútils.

El principi ha estat a crear i innovar en el preríode de crisi anterior per arribar a superar-la, per tant, ànims, INNOVEM!!, amb creativitat i el futur el tindrem a les nostres mans.

Reflexionem doncs, en el que ens deia el gran Albert Einstein:

"No podem pretendre que les coses canviin, si sempre fem el mateix. La crisi és la millor benedicció que li pot succeir a les persones i països, perquè la crisi porta progressos. La creativitat neix de l'angoixa, com el día neix de la fosca nit. És en la crisi a on neixen la inventiva, els descobriments i les grans estratègies. Aquell que supera la crisi, es supera a sí mateix, sense quedar "superat".
Albert Einstein
Qui atribueix a la crisi els seus fracasos i les seves penúries, ataca el seu propi talent i respecte més els problemes que les solucions. Sense crisi no hi ha desafiaments, sense desafiaments la vida és una rutina, una lenta agonía. Sense crisi no hi ha mèrits. És en la crisi on aflora el millor de cadascú, perquè sense crisi tot vent és caricia.
Parlar de crisi és promoure-la, i callar en la crisi és exaltar el conformisme. En comptes d'aixó, treballem de valent. Acabem d'una vegada amb l'única crisi amenaçadora: la tragèdia de no saber lluitar per superar-la".

jueves, 6 de junio de 2013

MARIANO FORTUNY, EL MITO


Recientemente tuve la ocasión de visitar la exposición "Fortuny, el mito" en el Museo de Reus (Salvador Vilaseca) (Reus. Catalunya) que se celebra con motivo del 175º aniversario de su nacimiento, no cabe duda de que es uno de los mejores y más importantes pintores del siglo XIX, junto a Goya y Rosales.

Desde siempre he sido un gran admirador de su obra, buena parte de ella expuesta en el MNAC (Museu Nacional d'Art de Catalunya. Barcelona) y realmente me ha entusiasmado ver esta exposición conmemorativa que aconsejo, muy fervientemente, verla antes del 7 de Setiembre de 2013 en que finaliza.

Para aquellos de mis lectores que no conocen al gran maestro o ya no recuerdan su biografía, me he permitido sintetizarla a continuación:
 
Marià Fortuny i Marsal

Mariano José María Bernardo Fortuny y Marsal, nace en Reus el 11 de Junio de 1838. Pertenecía a una familia de origen artesanal, hijo de Mariano Fortuny Blay de oficio carpintero especializado en tallas y altares, y de Teresa Marsal Serra. Su abuelo se dedicaba al modelaje de figuras que el artista ayudaba a pintar de pequeño. Su abuelo fue su tutor y su mejor valedor en sus primeros años y en su edad temprana, favoreciendo su formación artística con el pintor reusense Domènec Soberano (1847).

En 1849 muere su madre y al año siguiente su padre. Continua asistiendo a la escuela de dibujo y comparte aula con Tapiró y Roig y Solé. También trabajó con el platero y orfebre miniaturista reusense Antoni Bassa, quien influirá en la minuciosidad que caracterizará en el futuro su pintura.

En 1850 se trasladó a Barcelona en compañía de su abuelo, allí entró a trabajar en el taller del escultor Domènec Talarn, satisfecho con los avances de su joven alumno, le gestionó una pequeña pensión de la Obra Pía y la matrícula gratuita en la Escuela de Bellas Artes de La Llotja, donde recibirá por primera vez formación oficial. Sus maestros en la Escuela serán Pablo Milà y Fontanals, Luis Rigalt y Claudio Lorenzale, algunos muy influidos por el llamado «purismo nazareno alemán».
 
R.Berenguer III ....
En 1857 gana una pensión de la Diputación de Barcelona para ampliar estudios en Roma, con el cuadro Ramón Berenguer III clavando la bandera en la torre del castillo de Fós-sur-Mer. En Roma entabla amistad con otros artistas españoles en la ciudad como Eduardo Rosales o Dióscoro Puebla. Allí estudió la figura humana en la Academia Giggi. Allí conoció también varios artistas italianos, entre todos Attilio Simonetti (1843–1925) se volvió su discípulo y amigo fraterno.

En 1860 estalló la Primera Guerra de Marruecos, y la Diputación de Barcelona encargó a Fortuny que viajara a este país con el ánimo de convertirse en cronista gráfico de la contienda en compañía de Pedro Antonio de Alarcón. Allí se integraría como pintor en el regimiento del general Juan Prim, también originario de Reus, quien lo acogió.

África supuso un descubrimiento para Mariano Fortuny, deslumbrado por la luz norteafricana y encandilado por las planicies abiertas, las luces y los habitantes de Marruecos, llegando incluso a aprender nociones de árabe para integrarse mejor en el contexto. Se liberará desde este momento de convenciones y academicismos, sintiéndose atraído intensamente por los temas orientales. Como consecuencia de esa estancia, Fortuny pintó algunas de las obras más significativas de su producción, como La batalla de Tetuán (Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona).

Visita Madrid y frecuenta el Museo del Prado donde conoce a su futuro suegro Federico de Madrazo, por entonces director del Museo y de la Academia de Bellas Artes de San Fernando.

La Odalisca
 En 1861 retorna a Barcelona, teniendo la oportunidad de viajar por Europa y visitar los museos más importantes. También pasa unos dias en Florencia con motivo de la Exposición Nacional. Solicita volver a Marruecos donde reside los meses de setiembre y octubre, pintando temas costumbristas.

En 1865, una vez acabada la pensión de la Diputación, el Duque de Riansares, esposo de la Reina Maria Cristina, le concede una pensión por dos años. En un viaje a París en 1866 es presentado a Adolphe Goupil, coleccionista y que más tarde se convertiría en su marchante.

En 1867 contrajo matrimonio en Madrid con Cecilia de Madrazo, hija del pintor Federico de Madrazo y hermana del también pintor Raimundo de Madrazo, con quien Mariano Fortuny llegaría a establecer una fraterna amistad. Del matrimonio nacería un hijo Mariano Fortuny y Madrazo, que fue un notable pintor, escenógrafo y diseñador.
La Vicaria

En junio de 1868 se trasladan a Roma y a mediados de Agosto de 1870 llegan a París, donde acabaría de pintar uno de sus cuadros más famosos: La vicaría (Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona), inspirado supuestamente en la vicaría de su parroquia en Madrid, pero que muchos identifican como la vicaría de la prioral de Sant Pere de Reus. Théophile Gautier lo alabó extraordinariamente, lo que contribuyó a incrementar su fama. El marchante Goupil, con quien Fortuny suscribió un contrato de exclusividad, compró el cuadro por 70.000 francos y no lo quiso exponer por miedo a estropearlo, hasta que lo revendió por 250.000 francos. A partir de este momento Goupil irá solucionando la economía de Fortuny permitiéndole pintar con más libertad.

Hacia 1870 se trasladó a París, donde contempló las obras del Museo del Louvre, y del Museo de Luxemburgo, interesándose especialmente por artistas como Horace Vernet, Eugène Fromentin, Alexandre Decamps y, muy especialmente, Eugène Delacroix.
Poco después los Fortuny viajan a Sevilla y se instalan en Granada, donde pintará diversas obras y hacia donde atraerá a algunos de sus amigos de París, como Martín Rico, Jules Worms o el bilbaíno Eduardo Zamacois (quien, finalmente, moriría en Madrid antes de llegar). Viajó brevemente París y a Londres.

En mayo de 1874 decide romper su compromiso con Goupil. Aquel verano lo pasa  en Nápoles y alquilan una casa (Villa Arata) en la pequeña localidad de Portici, en el sur de Italia, lugar frecuentado por artistas. Al llegar el otoño, el 9 de noviembre de 1874 volvió a Roma, cuando se encontraba trabajando en su estudio cuando se le diagnosticó una úlcera de estómago y al poco tiempo, una hemorragia le causó la muerte el 21 de noviembre de 1874. Fue enterrado en el cementerio de San Lorenzo a Campo Varano en Roma y su corazón en la prioral de Sant Pere de Reus.

En abril de 1875, los cuadros que aún se encontraban en su estudio y los diferentes objetos que Fortuny había reunido en su colección privada, en total fueron 189 obras las que fueron subastadas en el Hotel Drouot de París, alcanzando ya entonces precios desorbitados.

A pesar de su muerte a los 36 años, su estilo y su obra le definen como un auténtico genio que marcó indeleblemente a toda una generación de pintores europeos, y que pudo revolucionar la pintura española de haber seguido vivo, tal como se demuestra en el estilo de sus últimas obras como Desnudo en la playa de Portici o Los hijos del pintor en un salón japonés (ambas obras en el Museo del Prado).

Reus, asimismo, le dio su nombre al teatro principal de la ciudad (el Teatro Fortuny, aún existente), una plaza (la Plaza del Pintor Fortuny, más conocida como Plaza del Condesito, personaje protagonista de una de las más populares acuarelas del maestro) y más tarde a una avenida.


Principales obras de Mariano Fortuny:

1855 Almogávares. Colección particular. Barcelona*
1855-56 Juego de damas. (acuarela) Colección Instituto Municipal de Museos de Reus.*
1855-56 San Pablo predicando ante el Areópago. MNAC.
1856 Ramón Berenguer III clavando el estandarte en la torre del castillo de Fós-sur-Mer. Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona.*
1858 Autoretrato. MNAC*
1860 Askari. Museo Victor Balaguer. Vilanova i La Geltrú (Barcelona)
1860-62 Askari. Hispanic Society of America, Nueva York.
1861 El condesito (Il contino) (acuarela). MNAC*
1861 La odalisca, MNAC.*
1860-67 Interior de un taller romano (lápiz conté). MNAC
1860-72 La batalla de Tetuán. MNAC
1862 La batalla de Wad-Ras. Museo Nacional del Prado. Madrid.
1862-64 Árabes caminando bajo la tempestad. (acuarela). Biblioteca Nacional. Madrid
1863-65 Ronda nocturna (aguafuerte) MNAC
1866 El coleccionista de estampas. MNAC*
1866 Puerta de Toledo. (acuarela). Colección particular. Barcelona*
1866 Fantasía árabe. Colección particular. Barcelona.
1866 Fantasía sobre Fausto. Museo Nacional del Prado. Madrid.
1867 Playa africana (acuarela). MNAC
1867 Lagartijo en la capilla (acuarela). Museo Goya de Castres en Francia.
1867 Fantasia árabe II. Walters Art Museum. Baltimore.
1867 El vendedor de tapices. (acuarela). Colección particular. Nueva York.
1867-68 Corrida de Toros. Picador herido. Museo Thyssen-Bornemisza Madrid
1867 Puerta de la Iglesia de San Sebastián. Museo Victor Balaguer. Vilanova i La Geltrú (Barcelona)
1867 Campesina romana. (acuarela). Colección TC. Reus*
1867-68 Linterna mágica (aguada) Biblioteca Nacional. Madrid
1868 Brindis de la espada en Sevilla. National Gallery of Scotland. Edimburgo.
1868 Calabrés (acuarela) MNAC*
1868 Busto de hombre. Alegoria de Bacus. MNAC*
1868 Puerta de la Iglesia de San Ginés de Madrid. Colección particular. Barcelona
1868-74 La elección de la modelo. The Corcoran Gallery of Art, Washington D.C.
1869 El marroquí (acuarela) Museo Nacional del Prado. Madrid.
1869 Calle de Tánger (acuarela). The Corcoran Gallery of Art, Washington D.C.
1868-1870 La vicaría. MNAC*
1869 Cecilia de Madrazo tocando el piano (pluma y aguatinta) MNAC
1869 El kief. Colección particular. EE.UU.
1869 Torero  (gouache, pluma y tinta) Sterling & Francine Clark Art Institut. Williamstown (Massachusetts).
1870 El encantador de serpientes. Walters Art Museum. Baltimore.
1870 Pasatiempos de gentilhombres. Museo Pushkin. Moscú
1870 Un alto en el camino del convento. Colección particular. Barcelona
1870 El herrador marroquí. MNAC*
1870 El encantador de serpientes II. Museo Pushkin. Moscú.
1870 La fragua del moro (Museo Municipal de Villadiego, Burgos)
1870 Viejo desnudo al sol. Museo Nacional del Prado. Madrid.
1870 San Andrés. Colección particular. Barcelona*
1870 La matanza de los Abencerrajes. MNAC.*
1870 El café de las golondrinas. Walters Art Museum. Baltimore
1870 El vendedor de tapices II. (acuarela). Museo del Monasterio de Montserrat. Barcelona.*
1871 Paisaje de Granada. MNAC.*
1871 Cueva de gitano. The Corcoran Gallery of Art, Washington D.C.
1871 La señorita del castillo en su lecho de muerte. MNAC.
1871 Tribunal de la Alhambra. Fundación Gala-Salvador Dalí. Figueres
1871 El arcabucero (el borracho). Colección particular ?
1870-71 Torero. National Gallery. Londres.
1872 Los cerdos. Fogg Art Museum. Cambridge (Massachusetts).
1872 Almuerzo en la Alhambra. Coleciión particular. Barcelona.
1872-73 Ayuntamiento viejo de Granada. Museo de Bellas Artes. Granada.
1872-74 Marroquíes. Museo Nacional del Prado. Madrid.
1874 Cecilia de Madrazo. (acuarela). Bristish Museum. Londres.
1874 La señora Agrassot. Colección particular. Barcelona
1874 Paisaje de Portici. MNAC.*
1874 Playa de Portici. Colección particular. EE.UU.
1874 Desnudo en la playa de Portici. Museo Nacional del Prado. Madrid.
1874 Los hijos del pintor en el salón japonés. Museo Nacional del Prado. Madrid.
1874 Jardín de la casa de Fortuny. (terminado por su cuñado Raimundo de Madrazo). Museo Nacional del Prado. Madrid.

(*) Incluidas en la exposición.