martes, 30 de diciembre de 2014

15 CONSEJOS PARA EL AÑO NUEVO 2015

Siempre por estas fechas, uno hace balance del año próximo a finalizar, analizando y reflexionando sobre lo que nos ha sucedido en estos doce últimos meses, nos proponemos una serie de deseos para el Año Nuevo, con los que de alguna forma podamos alcanzar los sueños o metas que nos hemos propuesto y si ello no fuera factible, por lo menos que nos sintamos bien y gocemos de un alto grado de felicidad para nosotros y las personas que nos rodean.

He aquí mis consejos, los he resumido en 15, para hacerlos coincidir con las dos cifras finales del próximo año, estos son:

1.- Trate de ver las cosas con otra perspectiva.

2.- Reúnase más a menudo con sus familiares y amigos.

3.- Ayude a los demás. Agradezca a las personas que le ayudan o apoyan.

4.- Haga ejercicio y aliméntese adecuadamente.

5.- Lea más y no deje de aprender cada día.

6.- Siempre tome una decisión, será mejor que no tomar ninguna.

7.- Haga caso a su instinto o intuición. Confíe en usted mismo.

8.- Escuche música con atención.

9.- Procure dormir bien, idealmente ocho horas.

10.- Sea cordial y amable. Sonría siempre.

11.- Sea honesto consigo mismo y con los demás.

12.- Hágalo todo lo mejor que pueda, esfuércese en ello.

13.- Visita un museo o exposición, ve a un concierto, teatro, cine o espectáculo.

14.- Tenga curiosidad por todo.


15.- El dinero no le hará más feliz, aprecie lo que tiene.


domingo, 28 de diciembre de 2014

EARL KENNETH HINES

Hoy día 28 de Diciembre de 2014, se cumplen 111 años del nacimiento del gran pianista de jazz Earl Kenneth HINES, aunque en algunas biografías se cuenta que nació en 1905, la mayoría concurren en el año de 1903, lo cierto es que fue un 28 de Diciembre.

Por mediación de mi vecino y gran amigo Ricard Calvo i Durán de Sabadell, que me invitó al Palau de la Música Catalana de Barcelona, allí fue donde por primera vez vi y oí a Earl "Fatha" HINES en el marco del V Festival de Jazz de Barcelona, era en el atardecer del domingo 8 de Noviembre de 1970. Actúo sólo y con su conjunto, Haywood Henry (Enrique) al saxo y clarinete; Larry Richardson, bajo; Richard Golberg, batería; y la espléndida y delicada voz de Marva Josie. Fue una tarde memorable, de la que guardo un muy grato recuerdo, finalizado el concierto, Earl, me obsequió con su autógrafo que todavía conservo y que pueden ver en la siguiente fotografía:
 
Página del programa de mano del V Festival de Jazz de Barcelona.
08 NOV. 1970 ©Cuscó
Desde aquel momento, siempre lo admiré y escuché sus interpretaciones una y otra vez, para mí ha sido uno de los mejores pianistas de jazz de la historia, llegó a registrar casi un centenar de grabaciones (discos), formó parte de muchas orquestas, las más importantes, también lo hizo sólo y muchas veces acompañando a las más importantes vocalistas de jazz.

No deseo profundizar en su biografía, pues gran parte de la misma la pueden leer en la fotografía insertada, gracias a la reseña que hizo Jordi Suñol en el programa de mano del citado Festival. Sólo decirles que mi ídolo jazzístico continuó su vida profesional al frente del piano hasta 1981, muriendo en Oakland (EE.UU.) el día 22 de Abril de 1983. En su tumba del cementerio de dicha localidad, existe una lápida, que aparte de algunas inexactitudes en las fechas, reza a modo de epitafio la siguiente inscripción:

"He enriched the world with his music"

"El enriqueció el mundo con su música"

Eso es precisamente lo que espero y deseo, que la música de Earl HINES, les enriquezca ahora y siempre.

Escuchen música atentamente, serán más felices.

lunes, 15 de diciembre de 2014

FRANCESC TÀRREGA i EIXEA, EL MESTRE DE LA GUITARRA.

Tal dia com avui 15 de desembre de fa 105 anys, moría a Barcelona, el gran guitarrista Francesc Tàrrega, com a homenatge i pel coneixement general, aquí trobareu una breu semblança.

Francesc TÀRREGA i EIXEA
Casa Natal de Tàrrega
Francesc d’Assis Tàrrega i Eixea va néixer a Vila-real un 21 de novembre de 1852, concretament en una casa situada a la plaça de Sant Pasqual, molt a prop del Santuari del Sant. El seu pare Francisco Tàrrega i Tirado i la seva mare Antonia Eixea i Broch, treballaven com a casers per a la comunitat de les mares Clarisses del convent de Sant Pasqual. A raó de l’ocupació dels seus pares, el noi era cuidat per una mainadera. Un dia se li escapar del seu costat i per desgràcia va anar a caure a un canal de reg proper a casa seva. Aquesta caiguda va provocar un fort xoc que li va danyar els seus ulls. Arran  d'aquesta caiguda, el seu pare va pensar que Francesc podria quedar cec per sempre.

Cap al 1860 tota la família es van traslladar a Castelló i van fer manera de què Francesc anés a classes de música, d’aquesta manera si sabia tocar algun instrument, sempre podria guanyar-se la vida. Una vegada allí, va ser curiosament un músic cec, Eugeni Ruiz, el que va impartir-li les primeres lliçons musicals i després un altre cec en Manuel González, també conegut com “El cec de la Marina” va ser qui el va iniciar a tocar la guitarra, que ja mai més la deixaria. Aquest mestre va ser cabdal amb la seva formació, ja es guanyava la vida tocant la guitarra i sabia molt bé tots els trucs, especialment per animar la voluntat del públic, vers el seu sosteniment econòmic, secrets que va ensenyar al jove Tàrrega i que aquest va aprendre de seguida.

Francesc Tàrrega ja amb deu anys, tocava molt bé la guitarra. A principis del 1862 el famós concertista Julián Arcas va fer un concert a Castelló de la Plana i va tenir ocasió d’escoltar tocar al nostre jove. Va quedar tan impressionat que recomanar als seus pares que l’enviessin a Barcelona per a millorar els seus estudis musicals. Fent cas a aquesta recomanació van enviar al seu fill a casa d’uns familiars, però vet aquí que al cap de poc va abandonar l’allotjament i es va afegir amb un grup de joves músics tocant per tavernes i cafeteries per guanyar alguns diners, deixant d’anar a classes al conservatori. En adonar-se’n els pares, van fer que retornés a Vila-real immediatament.

La situació econòmica de la família estava molt feble, el 1867 va néixer l'últim dels vuit germans que va tenir,  tanmateix en Francesc va abandonar la família per buscar-se la vida tot fent concerts pels pobles, fins que aconseguí una plaça de pianista al Casino de Borriana, que va alternar amb una valenta defensa de la guitarra. Vet aquí que un dia el va escoltar Antonio Conesa, un acabalat home de negocis i un important comerciant de fruites, que li costejà un viatge a Madrid per poder entrar en el Conservatori Nacional de Música. Allà hi va anar portant la seva primera guitarra de qualitat fabricada per Antonio Torres de Sevilla el 1864 i que es convertirà amb la seva preferida per sempre.

Així doncs, tenim a Francesc Tàrrega amb 22 anys que viu a Madrid de rellogat en una planta baixa del carrer de Jesús i María núm. 27 i entra al Conservatori de Madrid a on va estudiar solfeig amb José Gainza, piano amb Miguel Galiana, harmonía amb Rafel Hernando i composició amb el mestre Emilio Arrieta. En aquell temps la guitarra només servia per acompanyar alguns cantants i l’instrument de moda i el que es feia servir per als concerts era el piano. Però Arrieta veient la gran qualitat de Tàrrega en un concert, el va abraçar i li va dir “La guitarra et necessita, i tu has nascut per a ella”, llavors va deixar la seva carrera de piano i és concentrar definitivament en la guitarra.

Després de fer uns concerts a Barcelona, el mes de novembre de 1878, un diari català va dir: "Tárrega és el primer guitarrista d'Espanya". Fins al 1880 Tàrrega ensenya guitarra i feia concerts regularment. Ja se’l començava a conèixer com el Sarasate de la guitarra (La Correspondencia de España. Madrid). A l’hivern d’aquell any, el mestre substitueix al seu amic i guitarrista Luis de Sòria en un concert a Novelda i allà coneix a Maria Rizo, la que seria posteriorment la seva esposa. Al maig de 1881 es desplaça cap a França, fent concerts a Lió i París, amb un èxit espectacular, coneix importants personatges de l’època, torna a Espanya i actuà en diversos teatres, sent invitat a tocar per la Reina d’Espanya Isabel II, després viatge a Londres a on coneix a la guitarrista Sydney Pratten (Catherine Josepha Pelzer) i d’allí va tornar cap a Novelda per contraure matrimoni amb la seva promesa Maria Rizo el 29 de desembre de 1881.
Tàrrega tocant davant dels seus amics a Barcelona

La nova família de Tàrrega es trasllada a Madrid, allà tindrien la seva primera filla Maria Josefa el 31 d'octubre de 1882, que mor al cap de tres mesos. El 1884 s’establirien a Barcelona, primer al carrer de Cignàs i tres anys més tard al carrer de Sant Lluís, al final el 1888, troben el seu domicili definitiu al primer pis del num. 234 del carrer de València. Des de Barcelona viatjarien a multitud de llocs per oferir concerts, Perpinyà, Cadis, Madrid, Niça, Mallorca, París, València, etc.. Just a València coneixeria a una rica viuda Conxa Gómez de Jacoby, que seria la seva protectora artística, prestant-li la seva casa de Sant Gervasi a Barcelona i es aquí a on compon la majoria de les seves obres mestres tan famoses.

En tornar d’un viatge a Granada, escriu el trèmolo “Recuerdos de la Alhambra”. El 1889 compon el "Capricho Morisco o Capricho Àrabe". L'any 1892 Tàrrega i Joan Manén (virtuós del violí), tocant junts en un celebrat concert a Sabadell.

F. Tàrrega pintat per
Vicenç Castell 1904
Tàrrega continuà els seus grans concerts a Bilbao, Gènova, Milà, Florència, Nàpols, Roma, etc. Fins que arribà a l’any 1902, amb 50 anys, no es sentia a gust amb el so que estava obtenint de la seva guitarra i tot jugant-se el seu prestigi, decideix tallar-se les seves ungles a poc a poc fins a fer-les quasi desaparèixer, així s’endureix els dits fins a obtenir el dolç so característic de la seva escola.

Francesc Tàrrega era un home sensible, afectuós i molt generós tenia amics de tota condició social, ajudant-los sempre, aquesta forma de ser va fer que es gastés la majoria de diners que havia guanyat. Arriba l’any 1906 en qué una hemiplegia el deixa paralític de la meitat esquerra del seu cos, la recuperació va ser molt lenta i penosa, acabant de buidar les arques familiars. Els seus amics li van tornar el favor i organitzaren una sèrie de concerts bimensuals anomenats “Audicions Tàrrega” en qué els seus amics pagaven al mestre per les seves interpretacions. Tàrrega logrà recuperar-se i tornar a fer concerts per la regió valenciana.

Monument a Tàrrega  a Vila Real (Castelló)
A Picanya compon les seves últimes obres “Endecha” i “Oremus” datades al 2 de desembre de 1909, l’endemà se sent malament i torna a Barcelona, romanent a la seva casa del carrer de València fins que el dia 15 de bon matí es produeix la seva mort.

I fins aquí la vida d’aquest gran compositor que va ser Francesc Tàrrega, diré per últim i com a curiositat que la firma d’aparells telefònics NOKIA, va escollir el to de trucada "Nokia Tune" dels seus mòbils, d'una peça de Tàrrega anomenada El Gran Vals, concretament el compassos del 13 al 16; també han fet servir peces seves Mike Olfield i han aparegut en vàries pel·lícules com Entre Copas de l’any 2005.


Aquest escrit pertany al guió corresponent al programa de ràdio presentat i dirigit per un servidor, que es va emetre el dia 7 de febrer de 2010, dins de l'espai El Mirador Musical a la RTV de Barcelona.