sábado, 29 de diciembre de 2012

BON ANY NOU 2013 !!!, FELIZ AÑO NUEVO, URTE BERRI ON, FELIZ ANINOVO, BONNE ANNÉE, FELICE ANNO NUOVO, HAPPY NEW YEAR, PROST NEUJAHR.


LA VIDA ES UN TANGO !!!
Cuantas veces han oído la frase de que “la vida es un tango”, seguro que muchas veces. Nos acercamos al final del año 2012, parece que el año nuevo, nos invita a cambiar, a pensar en nuevos proyectos, a dejar de fumar, a alimentarnos mejor, leer más, reducir gastos, reciclar más, ahorrar más, organizarnos, perdonar, amar……. Todo está bien, pero ahora quisiera obsequiarles con un tango, o mejor dicho, con la letra de un tango. Lo oí hace unos días, me pareció perfecto para el retrato final y colofón de este año 2012.

Se trata del tango que lleva por título “Cambalache”, la música es muy bonita, mas quiero que lean su letra, les hará pensar un poco en lo que han vivido a su alrededor en este 2012 y tal vez lo que continuaremos viendo y viviendo en el próximo. De este modo me despido de Udes. hasta el 2013, con renovadas esperanzas y con mi sincero deseo de que el próximo año, sea mucho mejor, feliz, venturoso y próspero; ya saben al mal tiempo buena cara, que no hay mal que por bien no venga y que tampoco cien años dura. Procuremos ser mejores en todo, FELIZ AÑO NUEVO 2013 !!!.

Enrique S. Discépolo
Cambalache”(1) es un tango argentino compuesto letra y música, por Enrique Santos DISCÉPOLO  DELUCHI (1901-1951), entre el año 1934 y 1935, para la película “El alma del bandoneón”. Y dice así:

Que el mundo fue y será
una porquería, ya lo sé...
¡En el quinientos seis
y en el dos mil también!.
Que siempre ha habido chorros,(2)
maquiavelos y estafaos,
contentos y amargaos,
barones y dublé (3)...

Pero que el siglo veinte
es un despliegue
de maldá insolente,
ya no hay quien lo niegue.
Vivimos revolcaos
en un merengue (4)
y en un mismo lodo
todos manoseaos...

¡Hoy resulta que es lo mismo
ser derecho (5) que traidor!...
¡Ignorante, sabio, chorro,(2)
generoso o estafador!
¡Todo es igual!
¡Nada es mejor!
¡Lo mismo un burro
que un gran profesor!
No hay aplazaos
ni escalafón,
los inmorales
nos han igualao.
Si uno vive en la impostura
y otro roba en su ambición,
¡da lo mismo que sea cura,
colchonero, rey de bastos,
caradura o polizón!...

¡Qué falta de respeto,
qué atropello a la razón!
¡Cualquiera es un señor!
¡Cualquiera es un ladrón!
Mezclao con Stavisky
va Don Bosco y "La Mignón",
Don Chico y Napoleón,
Carnera y San Martín...

Igual que en la vidriera irrespetuosa
de los cambalaches (1)
se ha mezclao la vida
y herida por un sable sin remache
ves llorar la Biblia
contra un calefón (6)...

¡Siglo veinte, cambalache (1)
problemático y febril!...
El que no llora no mama (7)
y el que no afana es un gil!(8)
¡Dale, nomás…!
¡Dale, que va…!
¡Que allá en el horno (9)
nos vamo’a encontrar…!
¡No pienses más,
sentate a un lao,
que a nadie importa
si naciste honrao!
Es lo mismo el que labura (10)
noche y día como un buey,
que el que vive de los otros,
que el que mata, que el que cura
o está fuera de la ley...

Glosario Lunfardo: (11)
(1) Prenderia. Tienda en que se compran prendas, alhajas o muebles usados.
(2) Ladrones.
(3) Objeto de metal vil que imita una joya.
(4) Embrollo, enredo.
(5) Justo, recto.
(6) Aparato eléctrico o a gas utilizado para calentar agua.
(7) Voz de origen campesino, que asimila la acción de mamar.
(8) Tonto.
(9) Infierno
(10)  Trabajar
(11) Términos que el pueblo de Buenos Aires tomó de los que trajo la inmigración e incorporó a su propio lenguaje con una intención festiva, cambiándoles a veces la forma y el significado.


ATRÉVASE  A  CANTARLO: 

VEA Y ESCUCHE A JULIO SOSA:  


sábado, 15 de diciembre de 2012

STRAUSS & STRAUSS. El vals vienés*.


S’apropa el cap d’any i com es tradicional, també el concert de valsos del dia primer d’any amb l’Orquestra Filarmònica de Viena des de la Sala Daurada del Wiener Musikverein de Viena.

Parlar del vals vienès es parlar dels Strauss i com que sovint la familia Strauss pare i fill es confonen, faré una petita semblança de qui van ser cadascún dels dos.

El vals vienès neix al principi del segle XIX, a meitat de la centúria es quan arriba al punt més alt de la seva popularitat, es una dansa molt elegant, sensual, de moviments ràpids i de compàs ternari que de seguida va envair les sales de concerts, així com tots els recons de Europa. El seu esperit va representar el símbol de l’alegria i de la frivolitat, d’un peculiar estil de viure. El vals es a la vegada humil i autoritari, elegant, cortesà, romàntic, líric, dramàtic, frenètic……

JOHANN STRAUSS I (pare)

Johann Strauss I (pare)
El pare de la “saga” dels Strauss, Johann Strauss, va néixer a Viena el 14 de març de 1804, abans de aprendre de música, va fer d’enquadernador, tot seguit ja va estudiar el violí, arribant a ser Director d’orquestra i compositor, primer com a violinista va formar part en el conjunt de M. Pmer y posteriorment el 1824 del quartet de J. Lanner, a partir del 1825 ja va crear el seu propi conjunt i després la seva orquestra. Va actuar en el balls de la Cort, va fer gires per tot Europa. El nombraren Ciutadà d’Honor de Viena, membre d’honor de la Societat Filarmonica de Nuremberg, Director del primer Regiment de la Guardia de la ciutat de Viena, etc. Es va casar amb Anna Streim i va tenir 6 fills, també va tenir relacions amb Emilie Trambusch amb la que en va tenir 7 fills més. Straus va donar-li la forma definitiva al vals crean 146 valsos, 36 galops, 31 quadrilles, 14 polques, 24 marxes, popurris i alguna cosa més.

Dels valsos que va compondre no n’hi han que hagin estat populars, potser el que més es “Sons del Rhin i del Lorelei”. El que si cal destacar sont les marxes, la més important i la que li ha donat més fama es la Marxa Radetzky, que avui dia es la peça en que es despedeix cada any el concert d’Any Nou a Viena, es una marxa brillant i que evoca una desfilada militar. Va ser interpretada per primera vegada el 31 d’agost de 1848, un any abans de la seva mort ocorreguda a Viena el 25 de setembre de 1849. La marxa Radetzky porta el nom del mariscal del mateix nom, nascut a Trebenice (Bohèmia) el 1766 i que va ser l’heroi de les guerres napoleòniques i vencedor igualment dels piamontesos a la batalla de Custozza aquell mateix any de 1848, quan es va estrenar.

JOHANN STRAUSS II (fill)

Johann Strauss II (fill)
El veritable “rei del vals” es sense dubte Johann Strauss (fill), va neixer a Viena el 25 d’octubre de 1825, era fill de Johann Strauss, el seu pare volía que fos empleat de banca, però ell es va iniciar amb l’estudi del piano amb el professor Planchy i violí amb F. Amón, a partir de 1843 es separa del seu pare i estudia violí amb A. Kohlmann i composició amb J. Hoffmann i J, Drechsler. Al 1844 ja es director d’orquestra, dos anys més tard es reconcilia amb el seu pare i a la mort d’aquest es fa càrrec de la seva orquestra.

Del 1851 al 1853 Johann Strauss fill fa una gira per Alemania, Praga i Varsovia, acabant molt debilitat, es aquí quan el seu germà Josef es fa càrrec de la Direcció de l’Orquestra.

A partir de quan Johann Strauss fill,  va fer els 30 anys de edat i durant 16 anys cada estiu estava contractat a Pavlovsusk, prop de Sant Petersburg, per tocar els seus valsos, al 1871 va fer una gira per Amèrica, al 1874 Itàlia, 1875 i 1877 París, 1876 Alemanya, 1885 Berlín, 1886 Alemanya i Rússia i 1889 Berlín, a partir de 1863 va ser nombrat Director de música dels Balls de la Cort al igual que ho va ser-ho el seu pare, també va heretar el sobrenom de el “Rei del Vals”, va rebre també nombroses condecoracions: Legió d’Honor de la República Francesa al 1877 i d’altres d’austríaques.

Johann Strauss II (fill)
Johann Strauss fill, es va casar tres vegades, al 1862 amb Henrriette Treffz Chnalupetzky, al 1878 amb Angelika Dittrich i al 1887 amb Adele Deutsch, finalment va morir a Viena el 3 de juny de 1899.

La seva obra musical es extensa, famosa i popular, en total va fer 169 valsos, 76 quadrilles, 66 polques, 53 polques franceses, 32 polques masurques, 27 polques ràpides, 16 operetes (El Rap Penat i el Baró Gitano, entre elles). Dels valsos més escoltats i populars destaquen: Diaris del matí (1863), el Danubi Blau (1867), Vi, Dones i Cançons (1869), Sang Vienesa (1873), Veus de Primavera (1883), Vals de l’Emperador (1888), entre d’altres.

(*) Extret del programa de ràdio dirigit i presentat per un servidor "El Mirador Musical" dedicat als valsos i emès el desembre del 2008 a la RTV de Barcelona.