Durant aquest any 2025, son divers els centenaris a celebrar. Un d’ells és el 150e. Aniversari del naixement de la pianista, compositora, escriptora i professora de música Maria Lluïsa PONSÀ i BASSAS, de la que a continuació en plau posar-hi la seva breu biografia:
Maria Lluïsa Ponsà. ©1911 Estudi Napoleón
Maria Lluïsa PONSÀ i BASSAS
Va néixer a Barcelona el dimecres dia 10 de febrer de 1875, era filla d’Esteve Ponsà, pianista i professor de música, i de Nemèsia Bassas, la seva esposa. Des de ben petita es va sentir atreta per la música.
Estudià a l’Acadèmia d’Esmeralda Cervantes (Clotilde Cerdà i Bosch) i va ser deixebla predilecta d’Isaac Albéniz. A deu anys (1885) se’n va anar a París, becada per l’Ajuntament de Barcelona, a estudiar al Conservatori amb Antoine-François Marmontel, compositor i professor de piano en aquesta institució.
Antoine-François MARMONTEL
L’estada a París va durar set anys, durant els quals aconseguí molta admiració i va triomfar en els concerts que va donar a la capital francesa. Va obtenir unes cròniques molt elogioses, sovint la comparaven amb intèrprets de “primer ordre”. S’endugué els premis del Conservatori i el Gran Diploma d’Honor al Concurs de l’Institut Musical de París.
Marmontel, en una carta adreçada a Felip Pedrell (compositor i musicòleg català) parla d’ella com d’una gran artista:
“La senyoreta Lluïsa Ponsà, la meva deixeble, que he dirigit la seva educació musical per diversos anys, no és solament una pianista de primer ordre, sinó també una molt hàbil professora. Aquesta jove no solament és notabilíssima virtuosa, sinó una artista que té les belles qualitats d’estil que tenen els mestres d’aquest art”
El 1892 amb només disset anys torna i s’estableix a Barcelona definitivament i enceta la seva faceta de concertista de piano a la capital catalana, d’entre els molts recitals que va executa, destacaré els següents:
El dimecres dia 22 de juny de 1892 a les 21 hores, ofereix un concert al Teatre Principal dedicat a l’Excm. Ajuntament de Barcelona amb la Srta. Emerenciana Wehrle i la Banda Orquestra Municipal. A La Vanguardia el crític musical Joan Puiggarí va dir d’ella:
“Cuando hace poco tiempo se presentó en el Teatro Lírico ya reconocimos en ella bastantes dotes recomendables y el buen concepto formado entonces lo corroboramos anoche, sin que con ello entendamos decir que la señorita Ponsà sea una ya eminència del piano, pues a tal altura solo puede llegarse después de algunos años de pràctica y haberse familiarizado con el estilo de los clásicos. Fue calurosamente aplaudida y llamada repetides veces a escena al final de cada parte”.
Teatre Principal. Barcelona. cap 1910
El novembre de 1893, Maria Lluïsa Ponsà, ofereix dues sessions musicals al Saló de Descans del Liceu, amb obres de Schuman, Chopin, Saint-Saenz, Scarlatti i Marmontel. Cooperara el quartet clàssic dels professors Sarti i Torelló (violia), Lupresti (violoncel· lo), i Puiggener (viola), i un trio de nens artistes executant obres de Mozart, Beethoven, Haydn i Mendelssohn.
La nit del dimecres dia 28 de febrer de 1894, la Junta de la Caritat Cristiana, van organitzar un concert benèfic al Teatre Líric, en el que entre altres artistes va actuar Maria Lluïsa Ponsà, que executà al piano la «Ballade» en sol menor, de Chopin, la «Taramelle», de Marmontel, el «Romance» en fa, de Rubinstein y la «Rapsodia húngara, número 2», de Liszt.
El diumenge 6 d’octubre de 1895 se celebrà al Teatre Líric, en sessions de tarda i nit, organitzà un festival benèfic en benefici de les famílies pobres dels reservistes. Intervingueren e més d’ella mateixa, les senyoretes Robert i Homs, senyors Barba, Terraza, Armengol, el nen Pinell i l’Orfeó Català i la Banda Municipal.
El dimecres dia 6 de maig de 1896, al Saló de la Reina Regent del Palau de Belles Arts, es celebrà la primera audició del Piano Pedalier[1], sistema Cateura, en el que va interpretar magistralment al piano totes les peces, demostrant tenir uns grans coneixements i estudis. El públic va correspondre amb molts aplaudiments i efusives felicitacions.
El dimecres dia 18 de maig de 1898 es va casar amb Ramon Arcarons i Alsina (1873-1955), comerciant de Premià de Mar. Després de casar-se no va deixar mai la música, tot-i-que en aquells temps socialment el que era desitjable és que les dones no treballessin, ella va compaginar la seva vocació musical amb el creixement i l’educació de les seves dues filles, l’Enriqueta (1902-1975) i l’Emília.
Maria Lluïsa PONSÀ (1911)
El dimecres 5 d’abril de 1911 a les cinc de la tarda, va intervenir en el concert íntim mensual que la Societat Musical Popular, dedica als seus socis i que es va celebrar en el seu local del carrer Aragó, 257 baixos de Barcelona.
Una important faceta que cal destacar-li, era la seva gran generositat i altruisme, pel fet de donar classes als nens i nenes de manera gratuïta, com també la seva participació desinteressada en concerts benèfics. Com el que el dimecres dia 17 de maig de 1911 va tenir lloc al Teatre Español de Madrid. Un concert benèfic a favor del Dispensari Antituberculós Victoria Eugenia, en presència de la Infanta Isabel, no cal dir que na Maria Lluïsa fou molt aplaudida i felicitada. Dies després, la mateixa Infanta Isabel la va rebre en el seu palau, a on gentilment va interpretar vàries obres. Essent obsequiada per la seva altesa amb un valuós imperdible.
Durant l’any 1912 Maria Lluïsa Ponsà organitzà dos concerts benèfics, un a la primavera i l’altre al Saló de Concerts El Royal.
El divendres dia 16 d’abril de 1915 al Coliseu Pompeya va tenir lloc un concert de piano a càrrec de la nostra Maria Lluïsa Ponsà a benefici del Patronat Obrer de Pompeya, al qual assistiren nombroses personalitats barcelonines[2]. La Vanguardia es va fer ressò d’aquest esdeveniment dient el següent:
“Maria Luisa Ponsà, va assolí una magnífica interpretació de les dues obres de Liszt, una d’elles la Rapsòdia num. 2. El públic li atorgà una gran ovació, obsequiant-la a més, amb rams de flors. Va resultar una festa molt agradable i un triomf per la Sra. Maria Lluïsa Ponsà a qui a la sortida del teatre se li tributà una manifestació ben afectuosa”
Maria Lluïsa PONSÀ a l'Academia
Maria Lluïsa Ponsà, va fundar l’Institut Musical de Barcelona, en el que figurava de Presidenta la Sra. Rosa Bardiella i ella com a Directora. Tenia el seu domicili a la via Diagonal, 440. La seva inauguració va ser el dissabte dia 27 de març de 1915 a les sis de la tarda, amb un concert en el qual van participar a més d’ella mateixa, Amèlia Sancristòfol, Alice Chaeselet i Germaine d’Aranda. Van interpretar obres de Tartini, Lamote de Grignon, Dumckler, Giordani, Mozart, Fauré, Haendel, Goldmarch, Chopin i Liszt.
A principis de novembre de 1915, s’anuncia una festa inaugural de les seves tasques docents a tall de concert a l’institut Musical, de la que és directora i que es presentarà amb el quadre de professores, la senyoreta Margarida Orfila (harmonia), Germaine i L. d’Aranda (violí) i Aurèlia Sancristòfol (violoncel). S’esmenta que l’Institut organitzà concursos amb el mateix mètode del Conservatori de París. També cal dir que en aquest Institut donava classes de música de forma benèfica per a criatures que llurs pares no podien pagar-les.
Anunci aparegut a LVG, 21 set.1916
El dimecres dia 10 de gener de 1917 a les cinc de la tarda a la Sala Mozart es va celebrar el concert anual de l’Institut Musical, en aquest any dedicat a la Junta de Damas de la Creu Roja Espanyola. Van intervenir senyoreta Saulnier (violí) Aurèlia Sancristòfol (violoncel), Senyoreta Puerto (cant), senyoreta Rosario Simal, senyora Maria Lluïsa Ponsà i el senyor Roldós al piano.
Com a escriptora, es diu que guanyà diversos premis als Jocs Florals. Estava a punt d’editar la seva Suite Española per a piano quan va morir d’una broncopneumònia el divendres dia 7 de febrer de 1919.
Carme Karr, en la necrològica que li va escriure a La Vanguardia del dia 6 de marc de 1919, la qualifica de feminista. També fou col·laboradora de les revistes Feminal i Catalana, que reivindicaven els drets de les dones.
Com a compositora va fer servir el pseudònim: M. L. D’Orsay.
. María Luisa
. Crépuscule (vals lent cantat) Dedicat a SS.AA.RR. El Príncep d’Astúries (Reg.41.234)
. Dénonemeul
. Reconaissance
. Première folie
. Toujours aimée
. Chagrin d’amour
. Nuit Bleu (valse lente chantèe) Lletra de A. Karrvill. Dedicat a D. José Martínez y M. Del Campo. (Reg.41.235)
. Baby mine
. My Darling (fox-trot) lletra de M. Alupo. Dedicat a Raquel Meller (Reg.41.232 GdM.29.03.1917)
. Mar de plata
. Amor gaucho (tango) lletra de M. Alupo (Reg.41233)
. Somni diví (lletra: T. De Dalmases)
. Desconsol
. Secret
. Valse galante. (style romàntiques, en la bemoll major) Dedicat al doctor D. José Antonio de Barraquer
. Valse poétique. (per a piano en la bemoll major) (Creada per al cèlebre ballarí Max-Besançon anomenat El Rei dels Valses i la bonica ballarina Conxita Miró. Dedicat a la Sra. Doña Mercedes Villavecchia de Girona.
. Lo lliri blanc. Poesia de J. Verdaguer i Santaló (Feminal nº 118 25 febrer 1917)
. Els dos nins
. Matí de primavera
. Somni diví (veu i piano) (lletra: T. De Dalmases)
. L’aubada
Col·leccions de piano infantil:
. Miniatures de antaño
. Los dos amigos
. Los salones de Maria Luisa
. Balls regionals
. Mis pequeños amigos: (col·lecció de balls fàcils per piano. En tons naturals)
. Isabelita (vals en do major) dedicat a la Srta. Isabelita Girona y Villavecchia
. Eugenia (mazurca en do major) dedicat a la Srta. Eugènia Girona y Villavecchia
. Odilia (tango en la menor) dedicat a la Srta. Odilia Girona y Salgado
. Jorge (fox-trot en do major) dedicat a D. Jordi Girona y Salgado
. Carmina (one-step en do major) dedicat a la Srta. Carmen Girona y Salgado
. Mercedes (sardana en do major) dedicat a la Srta. Mercedes Girona y Salgado
Suite Espanyola
. Teruel (jota),
. Suspiro del moro,
. Junto a tu reja,
. A orillas del Genil,
. En el patio
. Macarena.
Himne a Catalunya (versos de Lluís Carles Viada i Lluch 1863-1938) Cor i orquestra.
[1] El Pedalier sistema Cateura, és aplicable a tots els pianos i consisteix en un joc de pedals, que empleats i combinats a voluntat de l’artista, produeixen diferents efectes completament desconeguts en el piano, abans d’aquest invent. A part dels pedals celestial, fort i de retenció, consta el Pedalier dels tres següents: sordina, clar i harmònic. Els tres primers corresponent al peu dret i el resta al peu esquerre.
[2] Muley Hafid, Andrade G. De Barcelona, marquès de Marianao, comtes de Güell, Guardiola de Milà, Sanllehy de Urruela, baronesa de Quadras, Sagnier, Girona,viuda de Sanz Selina, Rusiñol, Andreu de Munné, Ruidor, Gallón d’Arnús, del Río, Bosch y Alsina, Vélez, Barraquer, Garriga, Serra, doctor Martínez Vargas, Pañella, doctor Avelino Martín, Carulla, Costa, Gallardo, Rocamora, Bosch y Blat, etc.(LVG).
