LA JOVENTUT. LA JUVENTUD.

Fa uns dies, conversant amb un grup de joves sobre el que es la joventut, en va venir al cap un escrit, en el que penso i en el que crec sempre i que tot seguit en plau reproduïr.

Deu fer quasi quaranta anys, en una visita professional que li vaig fer al Sr. Simeó Rabassa i Singla, al seu despatx de la fábrica de motocicletas DERBI a Mollet, parlant de l'edat, jo llavors acavaba de fer els vint-i-sis anys, i ell rondava els setanta cinc; en va mostrar un fulletó que aleshores regalava com a una divulgació cultural de l'empresa RABASSA-DERBI.

Es tractava d'un text en català i en castellà, traduit del que el General Mac Arthur tenía gravat en una placa del seu despatx, entre els retrats de Washington i Lincoln i que deia així:

     "La joventut no és una época de la vida.

     És un estat de la ment. Es una demostració de la voluntat, una qualitat de la imaginació, el vigor de les emocions, el desig de l'aventura en contrast amb el desig de la comoditat.

     Ningú és vell només per haver viscut un cert nombre d'anys.

     Un hom envelleix solament quan abandona els ideals. Els anys arruguen la pell, més qui renúncia als ideals se li arronsa l'ànima.

     La inquietut, el dubte, la manca de confiança, la por i la desesperació.....són factors que, al cap de molts anys, fan inclinar el cap i menen l'esperit vers el crepuscle.

     Encara que hom tingui 14 o 80 anys, hi ha sempre en el cor humà l'amor a la maravella, la dolça admiració dels estels i per a tot allò que irradiï llum, ja siguin actes o bé pensaments, la intrepidesa desafiadora dels esdeveniments, l'inexhaurible afany infantil del: "¿Què vé, després?"

     Un hom és tan jove com la seva confiança, tan vell com la seva desesperació.

     Mentre el teu cor rebi missatges de bellesa, d'alegria, d'intrepidesa, de magnificència i de poder de la terra, dels homes i de l'infinit, seràs jove.

    Quan tots els ressorts s'hauran afluixat, i tots els racons del cor seran coberts per la neu del pessimisme i el gel de la manca d'ideals, llavors, només llavors, hauràs arribat realment a vell.....i arribat aquest moment, que Déu tingui misericòrdia de la teva ànima."

Traducción al castellano:

     "La juventud no es una época de la vida.

   Es un estado de la mente. Es una demostración de la voluntad, una cualidad de la imaginación, el vigor de las emociones, el predominio del valor sobre la timidez, el deseo de aventuras en contraste don el deseo de la comodidad.

      Nadie es viejo por haber vivido un cierto número de años.

   Se envejece solamente cuando se abandonan los ideales. Los años arrugan la piel, renunciar a los ideales arruga el alma.

     La inquietud, la duda, la falta de confianza, el temor y la desesperación....son los factores que al cabo de largos años hacen inclinar la cabeza, y encaminan el espíritu hacia el ocaso.

  Que se tenga 14 u 80 años, hay siempre en todo corazón humano, el amor a lo maravilloso, la dulce admiración por las estrellas y por todo lo que irradie luz, sean acciones o pensamientos, el intrépido desafío de los acontecimientos, el inagotable infantil apetito de "¿Qué viene después?"

   Uno es tan joven como la confianza, tan viejo como su temor; tan joven como su esperanza, tan viejo como su desesperación.

  Mientras tu corazón reciba mensajes de belleza, de alegría, de intrepidez, de magnificencia y de poder de la tierra, de los hombres y del infinito eres joven.

     Cuando los resortes se han aflojado y todos los rincones del corazón están cubiertos con la nieve del pesimismo y el hielo de la falta de ideales, entonces, habrás llegado realmente a viejo...y, llegado este momento, que Dios tenga misericordia de tu alma".