Introducció:
Al llarg de la meva vida, sempre m'ha cridat l'atenció la figura de l'Amadeo Cuscó, doncs tot i portar ambdós el mateix cognom, no m'havia vagat mai interessar-me pel Cuscó compositor.
Veritablement l'Amadeo és un personatge que bé val una ressenya biogràfica per donar-lo a conèixer, però jo crec que encara més que això, és que s'escoltés la seva música, les seves composicions.
Espero que aquesta breu biografia pugui donà peu a què vostès s'interessin per la seva música i la puguin conèixer i divulgar.
Abans de res vull fer un aclariment per usar el nom de "Amadeo" i no la seva traducció al català que seria "Amadeu". Simplement és perquè ell s'anomenava sempre "Amadeo" i per tot arreu figura expressat d'aquesta manera. S'ha de tenir en compte que la fonética catalana es la mateixa, ja que la "o" es pronuncia com una "u".
Amadeo Cuscó i Panadés, va venir al món a la casa de l'Antón Cuscó situada a la Plaça de Santa Eulàlia d'Esparraguera el dia 7 de febrer de 1876, i li van ser imposats els noms d'Amadeo, Jaime i Pio. Des de sempre la seva mare Teresa Panadés i Valls, resava a la Verge de Montserrat perquè els seus fills poguessin entrar a l'Escolania del Monestir de Montserrat, la Verge la va escoltar i tots quatre(1) germans hi van ingressar.
Al 1885 l'Amadeo a l'edat de nou anys, com dèiem va entrar a l'esmentada Escolania. Aquella formació religiosa i musical van influir per sempre a la seva vida, de tal manera que van ésser la base de la seva formació personal i espiritual. El Pare Millán com a mestre de solfeig i el Pare Manuel Maria Guzmán com a professor d'orgue, van ser els puntals en què es fonamentaria la seva passió per la música en general i de l'orgue en particular. Allà també va coincidir amb Antoni Marcet, el que més tard seria l'Abat Marcet.
Quan va canviar la veu, cap els quinze anys, el jove Cuscó es va traslladar a viure a Barcelona, lluny del bullit bohemi de l'època, només es dedicà a l'estudi musical, el 1894 ingressa a l'Escola Municipal de Música de Barcelona i són els mestres Joan B. Pellicer(2), que el formà a fons en el piano, per altra banda el mestre Amadeu Vives(3) en l'harmonia i Enric Morera(4) en el contrapunt.
Durant un temps va ser l'organista de la Parròquia de Sant Francesc de Barcelona i poc després seria Mestre de Capella a Sitges per l'espai de cinc anys, allí va iniciar les seves exquisides composicions religioses i delicades cançons que cantaven les veus celestials de les Filles de Maria sitgetanes, una d'elles na Remei Forment i Tasis acabaria sent la seva muller.
Després d'aquesta etapa, passa un bon temps d'estudi i lectura dels grans compositors europeus, Beethoven, Wagner, Ravel, Rimsky-Korsakoff, O'sson, Respighi, Casella i d'altres, que omplien la seva biblioteca i estudi, a on amb una paciència i una perseverança silent, no exemptes de talent i genialitat anava component i experimentant amb la música. El 1911 compon el lied "Amorosa" per a veu i piano, una delícia(5).
 |
| Partitura: "Amorosa" |
Era una persona molt modesta i austera, dedicada només al seu treball, composició i classes de música i per suposat, a la seva esposa. No l'interessava gens la intensa vida política d'aleshores i menys el món vulgar de les varietés o de les cançons purament sentimentals o amb doble sentit. Si havia alguna música que li podia interessar un xic, era la música popular catalana, però només con a punt d'inspiració per la seva creativitat, poca cosa influïa en el seu llenguatge musical originalíssim.
Durant una pila d'anys el mestre Cuscó va fent composició musical, aternant-la amb les classes de música que imparteix en diferents llocs. També acompanya a diversos artistes com el gran violinista Francesc Costa. És doncs, fins a l'edat de 47 anys que es mostra el talent del mestre, presentant algunes de les obres a concursos de Catalunya i d'Espanya, obtenint molts guardons com es dirà més endavant.
L'any 1923 s'instal·la l'emissora de Ràdio Barcelona, en una de les habitacions de l'Hotel Colón, aleshores situat a la Plaça de Catalunya de Barcelona, (just a on ara hi trobem el Banc Banesto). Tota la programació de les obres musicals seleccionades pel professor José M. Aleu, es feia llur transmissió en directe, per mitjà d'un trío format per tres mestres de reputada fama, en Joaquím Constans al violí, en Francesc Montserrat al violoncel i l'Amadeo Cuscó al piano(6). Aquesta formació va tenir molt èxit i va ser un pas endavant de'n Cuscó per donar a conèixer el seu talent en la interpretació, de ben segur que des d'aleshores, el va envalentir a fer pública la seva obra.
El diumenge 11 de febrer d'aquell any, al matí i a l'Església de l'Internat de les Escoles Pies de Sarrià, es va cantar el "Trisagi"(7) per a cor i orquestra executant-lo les seccions corals e instrumentals de l'esmentat Internat, dirigits pels seus respectius professors José Antonio Sala, Joaquim Badia, Amadeo Cuscó, Antoni Solà i el reverend P. Francesc Canellas(8).
Sens dubte el mestre Pellicer, que le va formar en els anys d'adolescència va influir i molt en el jove Cuscó, no tan sols inculcant-li la seva experiència en el piano, sinó també va contribuir a la gran dèria per a la música de cambra en la versió
de quartet. Aquell any de 1923 es constata la creació del Primer Quartet, que
es el que executà amb tant èxit el Quintet
de La Haia a París i Brussel·les i que es va donar a conèixer a Barcelona
el mes de maig dins del marc de la
quarta sessió del Festival Internacional, compost per primeres audicions, que
l'Associació Íntima de Concerts havia programat, no cal dir que va ser molt
aclamat pel públic assistent(9). Darrere d'aquest Primer Quartet, van seguir-ne tres més, es diu que en total va
compondre set quartets, però només es té constància de cinc.
 |
| Sitges cap al 1902 quan era Mestre de Capella |
Cuscó
vivia a Barcelona amb la seva muller Remei i els estius els passaven a Sitges a
on ella hi tenia la seva família i ell molts amics(10),
participant especialment de la vida estiuenca i cultural de la "Blanca Subur".
Tres
anys més tard, el 1926, el Segon Quartet (quartet en re menor), rep el premi en
el Concurso Nacional de Bellas Artes de Madrid (3.000 pessetes)(11),
el Mestre Cuscó no tenia cap intenció de viatjar a Madrid per recollir el
premi, però la seva família va insistir tant, que finalment va anar-hi, però
heus aquí que en arribar a Madrid en comptes de visitar a algun membre del
Jurat per agrair-els-hi la deferència, va preferir dedicar tot el temps de què
disposava per anar a veure el Museo del
Prado i molt concretament les pintures de Goya. Cuscó solia dir:
"Veure la bona pintura, a vegades,
m'es tant necessària com una pàgina musical dels clàssics o la comtemplació del
paisatge".
El
1928 rep el segon Premi del Concurso Nacional de Música, dotat amb 3.000
pessetes(12),
per el "Poema Psíquic", una
obra inspirada sobre Goya arran de celebrar-se el seu centenari i sobretot, en
la malenconia que acompanya a Francisco de Goya; l'Amadeu o va dir així:
 |
| Signatura d'Amadeo Cuscó |
En
aquell temps va ser Mestre de Capella a l'antiga Parròquia de la Mare de Déu
dels Àngels de Barcelona. El 1929 va rebre el premi del Concurs Musical instituït per la Fundació Concepció
Rabell y Civils, pel seu Tercer Quartet
en "re". Al mes de juny en l'Ateneo
Igualadino de la Clase Obrera d'Igualada van actuar el "Quartet Ibéric" de Barcelona amb obres de Borodin,
Schubert i Amadeo Cuscó(14).
Aixi mateix el 1930 el Ministerio de Instrucción Pública també li va
atorgar un premi pels "Sis poemes
breus per orquestra", inspirats en poesies de Góngora. El divendres dia 25 d'abril s'estrenà la peça premiada en un concert que donà el Quartet Ibèric a l'Associació de Música de Tarragona. També va guanyar per unanimitat del jurat, el primer premi del Concurso Nacional de Música dotat en 4.000 pessetes a la millor composició inédita per a orquestra, l'obra l'havia presentat sota el tema: "Gaudeamus"(15) . Cal dir també que al Mestre Cuscó li van encarregar la regulació del so del gran teatre Tívoli de Barcelona.
Un any més tard rebía el premi dels Certámenes Musicales Patxot pel "Cuateto Andaluz"(16). L'Ateneo de Sevilla, Sección de Música, Premio Izquierdo 1931" van declarar desert el primer premi de 2.000 pessetes, però en atenció als mèrits de les obres presentades, van proposar dues mencions honorífiques de 1.000 pessetes que van atorgar a l'obra titulada "La Ciudad de Gracia" de Amadeo Cuscó i "Psicología de Emilio Lehmberg(17) . Aquestes obres van ser interpretades en el mes d'octubre a l'acte solemne de la inauguració del Curs Acadèmic 1931-1932 del esmentat Ateneo Sevillano(18) .
En Cuscó amb tots els premis que anava aconseguint es feia un nom dins l'ambient musical català, espanyol i també de l'estranger que en diversas ocasiosions hi havia transcendit. Per tot plegat el dilluns dia 20 de juliol de 1931 la Unió Ràdio Barcelona fa un homenatge al Mestre Cuscó i programa a les 22h 20' un Festival dedicat al llorejat mestre Amadeo Cuscó a càrrec del "Quartet Ibèric", integrat pels artistes Ferran Guerín, violí primer; Josep Doncel, violí segon; Gracià Tarragó(19), viola i Ferran Pérez Prió, violoncel, que interpretaren el "Quartet nº 3 i el Quartet Ibèric nº 4(20). Aquests quatre músics per mitjà de la formació del Quartet Ibèric, van fer una tasca molt digne d'encomi, amb la divulgació musical de les obres d'en Cuscó, veritablement es pot dir que unànimement hi sentien plena devoció pel Mestre i totes les seves composicions.
El dijous dia 21 de gener de 1932 tornem a constatar un concert del "Quartet Ibèric" a la Sala Mozart de Barcelona, van interpretar el "Cuarteto en re" amb el que va ser premiat Amadeo Cuscó en el Concurs C. Rabell de 1929(21). El dilluns dia 22 de febrer també el Quartet Ibèric dóna un concert a l'Hotel Majestic de Barcelona, organitzat per l'Institut d'Estudis Musicals, en el que entre d'altres peces, també s'interpreta el "Cuarteto en re"(22).
La Asociación Nacional de Radiodifusión, organitzà el "Primer Concurso de Música Catalana", dotat amb 500 pessetes a la millor glosa de temes populars per a petita orquestra, aquest premi s'el va emportar el llorejat compositor Amadeo Cuscó(23).
La Generalitat de Catalunya, va instaurar el Premi Nacional de Música que portaria el nom de "Premi Felip Pedrell"(24) . El 1933 Amadeo Cuscó guanya aquest premi amb el quartet de corda que portava com a lema "Més claror" (Cinquè Quartet), el jurat estava format per Pau Casals, Lluis Millet, Baltasar Samper, Joan Lamote de Grignon i Josep Barberà.
El dimecres dia 31 d'octubre de 1934 l'Orquestra "Pau Casals" féu un concert en el qual es van interpretar "Dos Preludios" l'un en "mi menor" i l'altre amb "do sostingut menor" del mestre Amadeo Cuscó, composicions de gran ambient sonor i d'un colorit que captivava. La premsa barcelonina deia el següent:
"El maestro Cuscó, que, debido a su excesiva modestia apenas si ha entrado en contacto con el público, no obstante poseer un voluminoso bagaje artístico, particularmente juzgado en los términos más favorables, impresionó anoche de manera gratísima con sus <Preludios>, composiciones de gran pureza formal, de un arrobador ambiente sonoro y de un colorido que cautiva.
La concurrencia los escuchó con verdadero agrado, traducido en cálidos aplausos que obligaron al maestro Cuscó a presentarse en el estrado."(25)
Novament trobem al Quartet Ibèric en el concert que es celebrà el diumenge dia 15 de desembre de 1935 a la "Casa del Penedès", allí van interpretar el "Cuarteto II en re menor" de l'Amadeo Cuscó, premiat en el Concurso Nacional de Madrid 1925-26, que va produir una excel·lent impressió en el públic assistent, especialment el "allegro", el "andante expressiu" i la "canzone", superiors al "scherzo". També van interpretar el "Cuarteto IV en sol menor" (premi Felip Pedrell 1933). El públic dempeus obligà al mestre Cuscó a saludar des de l'escenari en atenció a la afectuosa ovació que li van tributar(26).
El 18 de juliol de 1936 va esclatar la guerra civil espanyola, el Mestre amb 60 anys a la seva esquena, es va limitar a sobreviure aquell període de por i de barbàrie, que van representar els tres anys que va durar la contesa. Acabada la guerra, tothom va retornar a la seva feina, així el mestre Amadeu Cuscó va tornar a encetar les seves classes de música.
Gran part de l'obra d'Amadeo Cuscó està dedicada a persones que tingueren una vinculació especial a la vida personal o artística del Mestre, si bé que les dedicatòries van ser formulades temps després que les composicions fossin estrenades. Aquí senyalem les següents:
Primer Quartet, dedicat a Gracià Tarragó(27).
Segon Quartet, dedicat al Quartet Ibèric.
Tercer Quartet, dedicat al Quartet Ibèric i a Santiago Blanch.
Quart Quartet, dedicat a Salvador Soler Forment(28).
Cinquè Quartet, dedicat a Juan Gimeno.
 |
| Sant Pere de les Puel·les (Barcelona) |
Acabada de passar la guerra civil, aquesta, va afectar molt la salut d'en Cuscó i malauradament el dimarts dia 13 de gener de 1942, va morir a la seva casa de Barcelona (Diputació, 320) sempre al costat de la seva esposa Remei i de les seves cunyades Assumpció (vidua de Misas) i Maria (vidua de Ricart), es va fer el funeral el dijous al matí a l'Església Parroquial de Sant Pere de les Puel·les i d'allí va ser enterrat al Cementiri de Sant Gervasi.
Tot i que va ser un dels compositors catalans més guardonats en vida, la seva música descansa en l'oblit, no he vist encara, cap formació de càmera que hagi interpretat cap peça del mestre Cuscó. Estic segur que si algú llegeix alguna partitura d'ell se'n adonarà de la bellesa i qualitat musical que tenen cadascuna de les obres del gran i llorejat compositor català.
NOTA DEL AUTOR:
Si volen saber-ne quelcom més del mestre Amadeu Cuscó, poden visitar la
seva pàgina web. Allà hi trobaran la seva biografia més completa, alguns
enregistraments musicals i molta més informació:
https://amadeucusco.wordpress.com/
Pel qualsevol cosa relativa al mestre poden posar-se en contacte a la mateixa web.
Moltes gràcies per la seva atenció.
NOTES:
1 Joan, Amadeu, Ferràn (morí essent escolà el 1888) i en Mateu
2 Joan Baptista Pellicer i Cardona. (Maó, 23.01.1862 + Barcelona, 29.01.1930), pianista i professor de música. Fundador del "Quartet Pellicer"
3 Amadeu Vives i Roig. (Collbató <Barcelona>, 18.11.1871-Madrid, 02.12.1932), professor de música i compositor.
4 Enric Morera i Viura. (Barcelona, 22.05.1865 - 12.03.1942), compositor i professor de música.
5 Arxiu Musical VINSEUM.
6 La Vanguardia, divendres 19 d'octubre de 1973, pag. 60
7 Himne en honor a la Santíssima Trinitat en el que es repeteix tres vegades la paraula "sant".
8 La Vanguardia, dimarts dia 13 de febrer de 1923, pag. 6
9 La Vanguardia, diumenge dia 20 de maig de 1923, pag. 19
10 Dr. Marimón, Santiago Blanch, Alfonso Macaya, Savador Pirretas, Tobias Fabregat i d'altres.
11 El Imparcial, 12 de maig de 1926
12 Gaceta de Madrid, 7 de Enero de 1929.
13 Entrevista a la Gaseta de Vilafranca, 1928.
14 La Vanguardia, divendres dia 21 de juny de 1929, pag. 13
15 El Siglo, 5 de gener de 1931. Constava de "Tres Preludios".
16 La Vanguardia, dia 2 de abril de 1931, pag. 5.
17 Premio en honor al poeta Izquierdo
18 La Vanguardia, dissabte 27 de juny de 1931 pag.11
19 Gracià Tarragó i Pons (Salamanca, 16.04.1892 - Barcelona, 23.02.1973), violista, guitarrista i professor de música, pare de la gran guitarrista Renata Tarragó i Fàbregas.
20 La Vanguardia, diumenge 19 de juliol de 1931, pag. 4
21 La Vanguardia, dia 22 de gener de 1932, pag. 19.
22 La Vanguardia, dia 19 de febrer de 1932, pag. 25.
23 La Vanguardia, dia 6 de desembre de 1932, pag. 25.
24 Felip Pedrell i Sabaté (Tortosa, 19.02.1841 - Barcelona, 19.08.1922) Compositor, pedagog musical, musicòleg i crític musical.
25 La Vanguardia, dia 1 de novembre de 1934, pag. 10.
26 La Vanguardia, dia 18 de desembre de 1935, pag. 27
27 Veure nota nº 19.
28 Salvador Soler Forment (Sitges (Barcelona), 20.05.1894 - 15.10.1982) periodista i poeta
No hay comentarios:
Publicar un comentario