El passat dimarts dia 13 de març l'Off del Concurs Maria Canals es va acostar fins a la plaça Narcisa Freixas de Barcelona a on es va fer un reconeixement a les dones catalanas compositores, lamentablement oblidades avui dia. Vaig poguer constatar el desconeixement general que hi havía vers aqueixes dones. Cal dir que també que hi han alguns homes compositors que també es desconeix la seva obra i la seva persona (Manén, Malats, Martí Cristià, etc)
Avui els hi vull presentar a una dona Narcisa Freixas i Creulls, que no tant sols te plaça i carrers, també hauría de tenir un gran monument, per molts motius tal i com veurem en la breu biografía següent:
NARCISA FREIXAS i CRUELLS
Poetessa, Compositora de cançons infantils i pedagoga musical.
Va néixer a la vila de Sabadell el 13 de desembre de l'any 1859. En sembla del tot necessari, per coneixer una persona des del seu neixement, conéixer qui van estar els seus progenitors, així doncs, veiem-ho.
Era filla de Pere Freixas Sabater (Capellades, 1829) publiciste federal i escriptor, autor de "El Escritor Práctico" (1858), manual complet d'ortografia i ortologia a l'abast de tothom i del "Nuevo diccionario francés-español y español-francés (1864). Es dedicà al magisteri i a la política, de la que sempre va refusar qualsevol càrrec, es va guanyar la fama de lluitador i d'honorable, codejant-se amb les persones amb més influencia del país.
Per altre banda la seva mare era mestressa de casa i cuidar, vetllar e inculcar en la petita Narcisa, perquè desenvolupés una sensibilitat i afecció per les cançons populars de Catalunya, fet que, com es va comprovar més tard, influí moltísim al llarg de la seva vida.
El 1876, la Narcisa, va iniciar la seva formació musical de la mà del mestre Joan Baptiste Pujol, principalment solfeig i piano i també amb els mestres Felip Pedrell i Enric Granados. Al cap d'un any ja va fer la seva primera composicó relevant, es tractava de la sardana "La Festa de Roses" que estrenà aquell mateix any a Castelló d'Empúries amb la cobla de Torroella de Montgrí, després varen seguir la cançó de bressol "Non, Non" que va dedicar a una neboda seva. Al 1885 va crear una obra per a piano anomenada "Corpus, marxa solemne" que signa com a Asicrán Saxierf (el seu nom a l'inrevés) que la Banda Municipal de Barcelona tocava freqüentment en aquesta celebració, i una fantasia descriptiva "La festa de l'Ermita" que fou estrenada al Teatre Romea amb molt d'èxit, el que va fer que la seva família li recomanés que deixes aquell camí d'artista, doncs en aquell temps això era molt mal vist
Es va casar amb el jove doctor Miquel Petit i Pons, fruit del matrimoni tingueren tres fills, l'Elvira, la Matilde i en Josep Maria, sempre es va dedicar amb molt d'amor a la seva familia. Un cop casada va volguer estudiar escultura i pintura i ho feu de la mà de l'escultor Torquat Tasso i Nadal i el pintor Modest Urgell i Inglada. Va participar en diverses exposicions de pintura col.lectiva.
En arribar la mort de la seva segona filla ocurreguda a l'any 1900, potser influïda pel gran dolor que li va produir aquesta pèrdua, es va voler dedicar més als infants, i ho va fer-ho dedicant-se novament a la música, especialment a composar partitures i cançons infantils. Tot i que ja de ben petita cantava cançons populars, també en creava de pròpies amb un estil molt singular i d'una bellesa melòdica tant contagiosa que tothom se les va fer seves.
El 1905 va obtenir el premi a les millors col.leccions de "Cançons d'infants" de la segona Festa de Música Catalana, un concurs promogut per l'Orfeó Català, premi ofert pel doctor Frederic Viñes i Cusí. Aquestes cançons varen ser cantades per primera vegada pels infants de l'Orfeó Català, dirigits per Lluís Millet. Un cop publicades les primeres dotze col.leccions s'esgotaren de seguida, tingueren tanta importància que van ser traduïdes al castellà i van ser utilitzades com a llibre de text per a tot l'Estat Espanyol i declarades d'utilitat pública pel Ministeri d'Instrucció Pública. La segona sèrie de "Cançons d'infants" fou premiada en els Jocs Florals de Girona de l'any 1908.
Durant un temps va residir a la població de La Garriga a on al 1907 va fundar i finançar l'etitat "Cultura Musical Popular" que es dedicà fonamentalment a l'ensenyament de solfeig, vocalització i danses populars. En aquesta escola creà una coral formada per nens i nenes, que feien actuacions en asils, hospitals i presons. Va obtenir per aquesta fita, el premi de l'Econòmica d'Amics del País. També el dia primer de novembre de 1917 rebía un ofici del Centre de Mestres, en el que per acord de la Junta, es reconeixía a Narcisa Freixas el mérit per haver organitzat i sufragat uns cursos de cant escolar, enviant professorat convenient a diverses escoles nacionals de Barcelona.
Li agradava tant viure a La Garriga amb les seves aigües termals, que a l'any 1912 va encarregar a l'arquitecte Joaquim Raspall una casa a l'esmentada vila, ja amb una presencia perllongada i participant activament en la cultura de la població, va acollir sovint trobades amb personalitats del món cultural, especialment poetes i músics com Joan Maragall, Santiago Rusiñol, Josep Carner, Apel.les Mestres, Josep Maria López-Picó, Ventura Gassol, Rubén Dario, Felip Pedrell, Amadeu Vives, un fill de Wagner o Enric Granados amb tota la seva família que passava llargues temporades en una casa propera.
Es coneix que al 1915 va dirigir un concert a l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona. El 1917 dictà un curset de pedagogia musical a Barcelona, que tingué molt éxit, tant es així, que va ser cridada a Madrid per donar una conferència a l'Ateneu Madrileny. Va arribar una setmana abans per preparar als infants de l'Escola Isidoriana, per mostrar el seu treball, allà hi assistí el llavors Ministre d'Instrucció Pública, senyor Burell que li demanà que donés un curs sobre educació musical a les escoles amb el títol "Perfeccionamiento de los cantos corales en las escuelas" per als mestres i alumnes de les nacionals. Es va dictal una Reial Ordre i es va posar una sala de la Biblioteca Nacional a la seva disposició. Hi restá fins a quatre mesos que va aprofitar per portar els infants amb els seus cants obrers, a hospitals, presons i cases de beneficiència, per donar-hi consol i alegría a totes les persones que allí s'acollien.
Per tot el prestigi guanyat i pel fet de que les seves cançons foren declarades d'utilitat pública, el Govern i molt especialment el ministre Sr. Corell, decidí otorgar-li la creu d'Alfons XII, però ella la va refusà, tot dient-li "que millor premi per a una compositora que ser estimada pels seus cantaires" així doncs, la única recompensa que admetía era l'alegria i la gratitut dels infants als que ensenyà les seves cançons i que cantaven amb delit. La reina d'Espanya la volgué conèixer, li feu ofrena d'un retrat dels seus fills, i amb molta admiració li va dir que ells també cantarien les seves cançons.
Mitjançant l'entitat "Cultura Musical Popular" va creà una Biblioteca Jovenívola e instaurà dos concursos l'un per premià obres de teatre per infants i l'altre de rondalles infantils, a on es premiaren obres d'Adrià Gual, Girbal Jaume, J. Millàs Raurell i Mercè Vila de gran valor artístic. Durant molts anys també organitzà cors infantils a la secció de catequesi de la parròquia de Santa Anna, a Barcelona.
Per les seves cançons Narcisa Freixas es va servir dels textos dels millors poetes de l'època, Maragall, Verdaguer, Masriera, Apel·les Mestres, Sitjà i Pineda, Jaume Sabartrés i molts més, així com de magnífics artistes il·lustraren les seves partitures, molt especialment Torné Esquius. Al final he intentat de posar quasi totes les seves obres.
Aquesta dona catalana exemplar i avançada de les teories musicals del seu temps, va morir a Barcelona el 20 de desembre de 1926.
A Barcelona des del dia 4 de desembre de 1928, hi ha una plaça que porta el seu nom.
El 1928 es va publicar un volum d'homenatge que recollía les seves cançons.
Al 1930 el seu fill, el metge Josep Maria Petit i Freixas fundà l'Hogar Infantil Narcisa Freixas que va durar fins l'any 1958, quan va morir.
Un col.legi de Sabadell va portar el seu nom des del 1959 fins al 1998 en que va tancar.
Obres:
Corpus: marcha solemne (1885), obra per a piano signada Asicrán Saxierf
Non, non (1879), per a piano
Obres teatrals:
La Pastoreta
La Cova del Mar
Vetlla d'amor
Festa completa (text de Felip Palma, pseudònim de Palmira Ventós) (1906)
Rodamón (1907), obra lírica en dos actes i cinc quadres, text de Rafael Nogueras i Oller i música de Narcisa Freixas (comprèn la peça Ballet, dansa popular catalana)
Cançons (no totes)
A la vora del camí
Així fan, fan...
L'agulla, lletra de Francesc Sitjà i Pineda
L'ametller, lletra de Joan Maragall
Ay, l'esperansa
La barca, lletra d'Apel·les Mestres
Els bons companys
Buquica, el gran lladre
Les campanes del convent (entre 1925 i 1930), per a veu i piano
Corranda (1919), per a veu i piano, amb lletra de Francesc Sitjà
Decandiment (ca. 1900), lletra de Rafael Nogueras
La falsa nineta (ca. 1900), lletra d'Artur Masriera i Colomer
La festa majó, lletra de Josep Martí i Folguera
Lo filador d'or, lletra de Verdaguer, del recull Cançons catalanes
Rataplim!....Rataplam!
Les formigues
La Lluna....., la pruna....
La Filla del carmesí
La Guardiola
La nina adormida
La donzella del vestit de Rams
Canço del trobador
La nit de Sant Joan
Nit de Reis
La Rondallera
Jofre el Pilós
Mareta meva, tinc por
El meu branquilló
Muntanyenca (<1926), per a veu i piano, lletra de Claudi Omar i Barrera
L'ombra de Nazareth
Lo pelegrinet
El pomeró, per a veu i piano amb lletra de Francesc Sitjà
Les roses (<1926), per a veu i piano amb lletra de Francesc Sitjà
Somriu amor (ca. 1900), lletra de Rafael Nogueras
Tra la la, cançó
Vot d'infants (1912), cançó escolar amb lletra de Dolors Monserdà de Macià
Sardanes
Festa de Roses (1877), primera sardana
A Sant Medir. (cant i piano)
Dolça Catalunya (piano sol)
Flors de la terra (cant i piano)
Obres diverses:
Obres per a violí i piano: Joguina. Cançó sense paraules.
Piano sol: Elegia. Tornavila i quatre més.
Llibres: (recull de cançons)
Cançons populars catalanes (1900) arrenjades
Cançons catalanes (1900), recull de cançons
Cançons infantils (1905), premi Festa de la Música Catalana
Cançons d'Infants (1906) 4 sèries.
Cançons infantils (1908), premi Jocs Florals de Girona
El Llibre de les Nines. Piano infantil 2 séries.
Llibre de danses. Piano infantil 2 séries.
Cançons amoroses (1916)
De la majoría de llibres, tambè hi ha la versió en castellà.
Discografia:
CD "Compositores catalanes. Generació modernista" Maria Teresa Garrigosa (soprano) i Heidrun Bergander (piano). La mà de guido 2008.
No hay comentarios:
Publicar un comentario